dimecres, 26 de març de 2008

Vinc al blog


Aquest cop no me’n puc estar, he de dir la meva. Com heu pogut comprovar a través de la sèrie Vas al blog sóc espontània a l’hora de parlar, com tothom. Dic les coses tal com em surten, massa sovint les deixo anar sense mesurar-ne les conseqüències. No em paro a pensar si l’home que tinc al costat anirà com un boig perillós a cercar paper i llapis per apuntar vés a saber què que jo hagi dit. Els seus pares van trencar el motlle quan el van tenir, no per lleig sinó perquè com ell no podia haver-n’hi cap més.
Tothom quan veu un nadó diu ai que macuuuuuu! De grans ja no som tant macos som simpàtics. Què voleu jo quan no porto ulleres el cervell se’m para i no penso el que dic... o sí, i per culpa d’ell ara m’agraden els paios amb la barba espessa i llarga i quan veig un nadó no puc evitar de trobar-lo bufó, tot i que sàpiga que amb els anys la degeneració de l’espècie està garantida.

7 comentaris:

neus ha dit...

Digues que sí! ja sabia jo que el to de veu era important ;)

Eduard ha dit...

Ja era hora que sentíssim la teva versió, he he!
Hauries de "venir al blog" més sovint.
Una abraçada.

Rita ha dit...

M'he llegit la sèrie de posts detingudament i determino que això és amor. Tranquil·la tu ho fas bé, són ells que no entenen res, ja hi hauries d'estar acostumada. ;))

A més, no sé de què es queixa: si era mono de petit, està guapo amb barba bin laden i boníssim borrós que coi vol més!!! hahahaha

Us felicito per aquest bon rotllo!

Anònim ha dit...

Tens topta la raó del món, Marta. Ara bé, no sé si vam trencar el motllo. Tots tenes unes rauxes...
Dolors

XeXu ha dit...

Jo com a home m'he de posicionar amb en Jordi, tot i que reconec el mèrit de posar-te davant nostre i explicar-te. Jo també me n'he sentit a dir d'aquestes, i crec que la manera del Jordi de prendre-s'ho, és a dir, escrivint-ho al blog, és prou bona, perquè si més no, ens fa riure una miqueta. Sempre fa gràcia quan no li diuen a un.

Marta ha dit...

MARTA
Marteta, que he vingut a parar aqui de casualitat, ostres,es que de un blog e anat a un altre i m'ha portat fins a tu....nena, gracies per les holofonies a com es diguin.Tots els pels de punta. Nena , perdona les faltes, ero es que jo de escriure catala...poc poc.
petonicos, reina

Anònim ha dit...

hola, fa poc que em moc entre vosaltres. Primer vaig descobrir una certa particula elemental en un atles força particular i per ell he arrivat de moment, a vosaltres. No son el barcelonins els que diuen aixo de MACUUUUUU, el petits quan ho sont quasi sempre son macos, allà quietets i sense fer enrenou però ai las! quan creixen....es un desgabell total i incontrolable. Coneixes algú que tal volta ha vist el seu petit l'hagui volgut retornar d'allò on sigui que venen? dons es presenta una servidora que es el que precisament va fer quan li vàren posar en els seus braços una coseta tant tant tant petita i indefensa que no la va voler, la volia tornar al lloc d'on l'habia tret però vatúa l'olla JA NO HI CABIA!!!! espero ser una futura amiga, poc a poc i amb bona lletra.