diumenge, 17 de febrer de 2008

CC

Realment és important?

Fa deu dies que hi dono voltes de com encarar-ho, o de si fer-ho o no. He buscat al Google i a la viquipèdia. M’expliquen tot un seguit de coses que no tenen res a veure i que potser podrien tenir gràcia, o no. La veritat és que se me’n ben refot. No veig que pugui ni hagi de fer-ho anar per aquesta banda.

Després penso que no, que tant se val, que tant és si és rodó o no és rodo, que ho faré més endavant quan em vagi bé o em vingui de gust... però ben pensat sí que me’n ve de gust, sinó no ho hauria comptat.

De fet, me’n vaig adonar deu fer deu dies, hi ha una incongruència entre el que diu al blogger i entre el menú lateral. He decidit però, que el menú lateral és visible per tothom i per tant hi dono validesa.

Segueixo donant-hi voltes i me n’adono que l’important de tot plegat és per què i per qui. I quina és la raó de continuar endavant.
El perquè de tot plegat? Per què em dona la gana i vull i sobretot m’agrada.

El per qui m’ha costat més d’escatir. Inicialment per mi mateix, en podríem dir una mena de teràpia de grup?
- Hola em dic Jordi i tinc un blog
El més fotut del cas és el dia que descobreixo que a teràpia de grup hi ha grup
- Hola Jordi! Benvingut.
I el grup t’escolta i et respon i tu els escoltes a ells i elles i també respons.
I ara a part de fer-ho per mi, per què m’agrada i per què vull també ho faig per què sé que a l’altra banda hi ha algú que cada dia perd una estoneta del seu temps a escoltar el que explico. I què voleu que us digui però això a mi m’emociona.

Aquest és el post número dos-cents i només us volia dir a tots i totes, gràcies per ser-hi.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

I saps una cosa? Mentre segueixis explicant les teves coses, mentre ho vagis fent per tu o per qui sigui, els de l'altre cantó seguirem aquí llegint-te. I si tens fidels, per alguna cosa serà. Felicitats pel post CC, jo fa poc que hi vaig arribar també. Fa il·lu, eh?

Anònim ha dit...

Encara que sigui quasi sempre en silenci, llegir-te és un plaer. Felicitats pels 200!!!

Anònim ha dit...

Doncs sí, felicitats!!! Jo sóc d'aquest altre grup, ¿pseudoespia?, que passa sovint per aquí sense dir res però gaudint molt. Repeteixo: felicitats, padrí!!

Robertinhos ha dit...

felicitats pel doble centenari!

Anònim ha dit...

Sí que hi ha grup de teràpia, sí..

Mireia ha dit...

200, uahh! jo no sé si hi arribaré mai! MOLTES FELICITATS!!
Avui precisament amb un company de feina parlava del teu bloc, de que m'agrada llegir-lo perquè expliques coses molt quotidianes amb molta gràcia... ara ja a aconseguir fer-ne 500, de posts!! Ànims

menta fresca ha dit...

gràcies jordi, jo sòc un d'aquets que cada dia hi perd una estoneta...poder sou l'únic que queda "de veritat"....hom qui m'envolta ho ha oblidat....també m'emociones de tant en tant i també em fas riure d'altres cops.
gràcies per aquest post.