dissabte, 19 de gener de 2008

Despertar

Després de la quarta vegada, romans a l’aguait pendent d’alguna cosa que no saps ben be què és. T’acaben despertant la tos i les escopinades del veí, les de cada matí. Les que ja no fan ni angúnia.
Surts del llit d’un bot i veus que fas tard i ja no val la pena córrer i abans no se te’n vagi del cap agafes el paper que ja tens a la tauleta de nit i apuntes, amb lletra encara adormida, una sola frase.
En acabat et vesteixes, et pentines i et fas el got de cafè amb llet escalfat al microones. Te'l veus depressa, d'esma, sense notar ni el gust. Surts de casa i mentre engegues el cotxe comences a pensar en una excusa prou bona.

Això passa quan el despertador se’t barreja amb el somni i et quedes esperant al llit a que soni un post, un de conegut, un que fa dies que et ronda i no saps com resoldre.

4 comentaris:

zel ha dit...

Ja! A mi darrerament em desperten somnis bojos de desastres naturals, o sigui que quan em desperto de veritat tinc feina a reubicar-me (que intel.lectual m'ha sortit...) Petonis!

Jesús M. Tibau ha dit...

En aquests instants de confusió entre el somni i la realitat, sovint se m'ocorreixen bones idees.

XeXu ha dit...

El meu despertador és tan horrible, que no hi ha temps de pensar en res interessant. Quan sona et poses de mala llet de seguida. Però què vols, és un record del meu avi i li tinc estimació.

ÀnimaAlada ha dit...

mai he arribat tard per adormir-me, això que em costa mooolt aixecar-me, però he de confessar que dijous va ser el meu primer cop!