No hem deixat mai de ser nòmades, per gust o per força. Tenim tendència però a tornar cap a casa sempre que podem i no tant com voldríem. 

Les coses han canviat i mirant-me al mirall de l'escensor hi veig un barbut, miop, calb i força gras personatge, amb un llagrimall inflat i una crosta a la closca provocada per ser un malatraça.

M'agradaria tornar més per aquí, per fugir de la pantalla petita i del vídeo curt de merda de l'instagram.

Ho provaré però no garanteixo res. Tot comptat i debatut suposo que per aquí ja no hi queda ningú.