dissabte, 6 de gener de 2018

Ningú té massa clar on, quan i per què es va iniciar.

Va ser un boca-orella que va anar calant amb força, als poc dies es va establir un símbol; els dos índex fent una creu. Es va escampar com la pólvora. La gent al mercat creuaven els dits i assentien, als autobusos, entre els cotxes aturats als semàfors, al teatre, al futbol, a la feina... Arreu la creu s'imposava.

Els que no sabien de que anava preguntaven i després de la cara de sorpresa feien una mitja rialla incrèdula. L'endemà però, després d'haver-ho rumiat, sortien al carrer i feien la creu.

Va arribar el matí assenyalat i un gran plor va inundar el món. Els Reis no havien passat per ningú.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Talment com en els vells temps...

joan gasull ha dit...

tot el que és reial...està fatal