dijous, 16 de gener de 2014

La Pell Freda

More about La pell freda
Tornem als somnífers.
Fa anys que aquest llibre corria per casa i no sé massa per què el vaig agafar de la lleixa, havia acabat de llegir Joc de trons i volia alguna cosa diferent... suposo. Em va enganxar des de bon principi tot i que a l'estar escrit en primera persona em va costar una mica.
El llibre et fa entrar de seguida en una atmosfera claustrofòbica i de tensió constant amb una història ben lligada amb pujades i baixades i algun gir inesperat. És d'aquells llibres malparits quan un llegeix de nit i al llit. L'he acabat en quatre nits, l'última fins a quarts de quatre de la matinada.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Llavors no seria un somnífer, precisament et priva de dormir! Sánchez Piñol és dels meus escriptors preferits, aquest el vaig llegir fa uns quants anys i em va deixar sensacions agredolces. M'agrada la denominació de llibre malparit. Està ben fet, però et xucla les esperances.

Joana ha dit...

El vaig llegir fa anys i també em va agradar i també, em va anar sorprenent fins el final, com amb tots els llibres seus.

Mireia ha dit...

El vaig llegir fa molt de temps i en va agradar. Et deixa una sensació estranya. Ara estic amb Victus, mira quina casualitat

pons007 ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!