Imagina un camí al costat del mar,
imagina un capvespre de pluja... però no gaire pluja, la justa per no molestar,
imagina que fa vent i que les onades piquen a les roques,
imagina un cel ennuvolat amb el perfil de Barcelona al fons,
imagina algú amb auriculars que corre i sua com fa temps que no feia i a sobre li agrada!
Doncs per molt estrany que sembli aquest algú, aquesta tarda, he estat jo.
1 comentari:
Sensacions agradables totes elles, i prou destacables com per fer-ne un post. A veure si ho converteixes en un hàbit, hi ha qui en gaudeix molt.
Publica un comentari a l'entrada