Fa una estona quan anava a treballar, just davant d'on tenia aparcat el cotxe, hi havia una dona gran asseguda en un portal. Un noi amb roba de feina estava amb ella. La senyora no es trobava bé, estava tota tremolosa i no volia de cap manera que aviséssim el metge ni a ningú; volia anar a casa. Entre el noi i jo l'hi hem dut. Després d'estar una estona amb ella i veure que revifava hem marxat amb una mica de mal cos per deixar-la sola...
Ara en tornar de la feina he passat a veure-la, estava millor.
Quan he sortit he pensat en el meu passat escolta, en la BO (bona obra) i en un acudit que teniem penjat al suro de la sala on ens reuníem l'equip de Fortruc a l'antiga seu de Minyons a Llúria, 7. A l'acudit s'hi veia un nen vestit d'escolta clàssic que es dirigia al seu cap preguntant-li: i aquestes velletes que se suposa que hem d'ajudar... les busquem nosaltres o les poseu vosaltres?
1 comentari:
Té certa gràcia l'acudit, el que passa és que a mi m'ha recordat tristament a les pràctiques de la carrera, ens ho donaven tot tan mastegat que no m'estranyaria que algun recent llicenciat fes alguna pregunta similar en el seu primer dia de feina.
Publica un comentari a l'entrada