Surto del Clap després d'haver desvirtualirzat uns i unes quantes blogaires/twitteros. La primera part del programa, que anàvem a veure, ha estat molt bé, de fet curta. La segona, que venia d'afegit, un suplici insoportable que a mesura que anava passant perdia espectadors.
Finalment ja n'he tingut prou i he marxat. Al cotxe, enfilant cap a casa, he posat la ràdio. En Sebastià d'Arbó parlava dels àngels de la guarda. Bestieses, he pensat. Necessito bona música per refer-me de l'home del Clap. He fet voltar el dial i just quan s'acabava s'ha aturat. Més enllà del 107 on hi ha les emissores locals ha sonat Umpah pah.
Mira tu... potser sí que hi ha un àngel de la guarda que vetlla per mi.
5 comentaris:
Jo també, però després m'he adormit tot suau, pensant que era bo, molt bo, extraordinariament bo...ser mortals.
Umpah pah ....records adolescents. D'angels no hi entenc massa i professor de debò ,de debò noessant delameva devoció tampoc
O casualitats. Però s'agraeixen igualment, no?
Veus, descregut!
Quina festa vau muntar al Clap lladres! Per poc que no hi vaig anar! A veure si a la propera tinc més sort!
Publica un comentari a l'entrada