dimecres, 19 de gener de 2011

Relats Conjunts

Un minut...

Devia tenir catorze o quinze quan hi vaig ser. Recordo les sensacions de ser en aquella platja i d'imaginar les bombes i els trets. Encara hi havia les vigues clavades a la sorra i els molls flotants. Segurament  va ser el primer tema que vaig estudiar per què m'interessava.Overload, Normandia, el dia més llarg.

Quaranta segons

Recordo la sensació de respecte i el nus a la gola al cementiri nord-americà. Van portar terra dels Estats Units per què els seus morts hi reposessin. Pasejant per l'herba entre creus i estrelles de David trenta mil morts em feien pensar que aquell gran país havia enviat els seus joves a morir per la vella Europa.

Vint segons...

Ara em disposo a morir. Faig la última ullada al rellotge i si tot va com està previst d'aquí a deu segons el petit artefacte nuclear que tant ens ha costat fer arribar al centre de Nova York... seran molts més de trenta mil.

Cinc, quatre, tres, dos...

Com és que he canviat tant?


Una altra aportació als Relats Conjunts.

12 comentaris:

El porquet ha dit...

Les voltes que dóna la vida... fa pensar aquest relat. La violència sols genera més violència.

Carme ha dit...

Buf! esgarrifances... tanta violència! genial el relat!

Carles Casanovas ha dit...

Tots hi erem ,Jordi i jo vaig emocionar-me per la teva emoció.
Realment Colville fa venir respecte i esgarrifances.

montse ha dit...

Malauradament les guerres encara no s'han acabat.

XeXu ha dit...

Quina brutalitat. Banys de sang sempre n'hi haurà, però esperem que cap sigui com el que tu escrius, podria ser una massacre. Bon relat, i molt ben pensat, encara que esgarrifi.

Assumpta ha dit...

Ostres, a mi també m'ha fet esgarrifar... Prou violència, prou...

Alyebard ha dit...

Fa esgarrifar el canvi del protagonista.

McAbeu ha dit...

El que fa esgarrifar de debò és que tots sabem que hi ha gent capaç de fer una cosa així. Gent que pensa que la violència és la solució perquè no han aprés res de la història.
Un relat genial però que ens deixa ben fotuts.

kweilan ha dit...

Molt bo! A mi m'ha fet por. De veritat.

pepa guardiola ha dit...

Instint de violència? Gust de sentir el poder de matar? o una educació amb honors i sabors de guerres?
Dóna molt què pensar el protagonista del teu relat, i més als qui ens dediquem a l'ensenyament. Salut i bones lletres.

Elfreelang ha dit...

Impactant! temible destí!

Mrs Dalloway ha dit...

Uff, tal com es diu per aquí dalt, un relat genial però que genera esgarrifança! Molt ben trobat, concís, punyent. Felicitats!