dimarts, 21 de setembre de 2010

Vaga


La setmana que ve hi ha vaga general i no sé què fer. De fet sí que ho sé però el ball de xifres falses que hi haurà després és el que em fa dubtar...

Tot plegat ve de quan es va fer la última, jo treballava en una empresa molt gran amb uns sindicats molt potents. Llavors la consigna era clara: en contra de la política del govern, tots a fer vaga i un servidor de vostès, que n'estava convençut que s'havia de fer vaig comunicar a l'empresa que exerciria el meu dret assumint la retallada de sou que representava.

L'endemà de la vaga vaig tornar a treballar, com que era l'administratiu em van demanar de fer la llista de personal que havia fet vaga. Ingenu de mi, vaig preguntar si no seria més fàcil fer-la dels que no n'havien fet. Va resultar que no, els únics que no havíem anat a treballar èrem jo i l'Aguilar en una plantilla d'uns quants centenars. Representa que la resta hi havien anat però els piquets no els havien permès d'entrar. Curiosament els piquets eren ells mateixos o sigui: jo no et deixo entrar a tu i tu no em deixes entrar a mi, al cap d'una estona marxem tots cap a caseta i així cobrem el dia i fem vaga. També curiosament, el personal de nòmines no va tenir cap problema per entrar a treballar, no fos cas que no poguéssim cobrar el dia que tocava.

Potser és que sóc massa idealista però considero que una vaga general té o hauria de tenir un component de, diem-ne, sacrifici personal que és el que ens dóna legitimitat i força davant del govern. Tenir un dia de festa pagat no. Quan aquell dia el govern informava que la vaga havia tingut un seguiment del vint per cent jo encara pensava en l'Aguilar i en mi.

Ara ja no sóc un assalariat i treballo per mi, estic d'acord en els motius de la vaga però no en l'us ni en els mecanismes que usen els sindicats a l'hora de convocar-la i assegurar-se'n cert èxit. És per això que el proper dimecres no sé que fer.

I vosaltres?

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo tampoc ho tinc massa clar. He d'estudiar els motius de la convocatòria, perquè no n'estic massa al cas, però sospito que si la segueixo serà més per solidaritat amb els altres que per mi mateix, ja que no crec que les meves condicions, a dia d'avui, em donin motius per fer vaga. De totes maneres, treballo en un polígon industrial, així que encara que hi vulgui anar és possible que piquets de veritat m'impedeixin l'entrada.

M'ho he de mirar una mica més.

Mireia ha dit...

Jo faig dies que hi dono voltes i no veig massa clars els motius dela vaga. Em fa la sensacióq ue es barrgen moltes coses i no estic d'acord amb totes les reivindicacions. A l'última sí que en vaig fer i convençuda. Amb aquesta no ho veig gens clar

garbi24 ha dit...

Jo no en penso fer, perquè hi perderé diners. Si en faig no farà que les coses es solucionin, està més que vist i comprovat. Ja sé que si tothom penses com jo no fariem moure el govern, però tampoc tinc clar que així s'aconsegueixi, això si tots els polítics aprofitaran el dia per posar la seva falca. Els sindicats tampoc m'inspiren la confiança necessària

Missis ha dit...

Personalment (i legalment) crec que tothom és lliure de triar l'opció que cregui més convenient.

Ara bé, el que fa temps que no puc entendre, no admeto i em crispa és la presència i feina dels mal anomenats piquets "informatius". Això d'anomenar-se INFORMATIUS sembla una mofa de les grosses...

Anar amb pals, fer graffitis, sabotejar transports per a que no circulin (que després s'hauran d'arreglar amb diners públics...).

Vaja, allò que diuen, el fi no justifica els mitjans.

elur ha dit...

ni idea, tenint en compte que són 3 jèfes i jo no sé pas... segurament que me n'aniré a treballar ignorant de que hi ha vaga, sóc així de despistada.

rits ha dit...

una cosa semblant a la que expliques em va passar en la darrera vaga, la dels funcionaris. La vaig fer convençuda. A l'endemà em vaig enterar de coses que millor no explico i que em van afectar molt. Només vam fer vaga els de sempre, els radicals que ens diuen (això si, quan van maldades bé van a nosaltres). Això, sumat als diners que em van treure i una rabieta per tots els insults que he rebut en quant a la rebaixada de sous dels funcionaris (he hagut de sentir cada cosa i justificar-me com si fos el pitjor per ser empleat públic-que no funcionària) va fer que decidís no fer vaga. I així li ho vaig dir al meu cap abans de marxar de vacances.

Ara tinc remordiments. Em fa cosa tornar dilluns a la feina i haver de dir als companys de sindicat (o més que sindicat companys de penes) que no faré i que ells que sempre que m'han dit que era coherent es quedin parats. Perquè en el fons sento que n'hauria de fer.

No sé si t'ajuda en la teva decisió, però és el que vaig pensar abans de marxar de vacances.

Toni En Blanc ha dit...

Estic d'acord amb el que dius, i per això mateix, jo tampoc sé (sabria) què fer. Per sort o per desgràcia, al meu poble és la Festa Major...

Joana ha dit...

No sé que fer, perque total, els sindicats no són el que haurien de ser. Quan un govern pateix una vaga general se suposa que ha de fer alguna cosa i vistes les experiències anteriors, els governs continuen fotent-se de tots i aquí no ha passat res. Ja està ben clar que no pensen tocar res del perque es fa la vaga. Així que em sembla Jordi, que jo tampoc no et puc ajudar a decidir, que no ho tinc tampoc clar.

Cris (V/N) ha dit...

A mi a la meva Empresa (que és una cooperativa) m'han dit que no podem fer vaga, però que es discutiria en assemblea.... no sé si és legal o no, de totes maneres tampoc la faria, potser vaig equivocada però....

Eduard ha dit...

També tinc els meus dubtes. A mí, com a profe, m'han retallat un cinc per cent el sou, i podria ser un motiu de queixa. Però tinc clar que la vaga no servirà de res, i que s'acaba plantejant com una prova de força per part d'uns sindicats que no m'inspiren cap confiança i que si va bé es penjaran les medalles.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

En l'última vaga jo treballava a l'estació de Sants en un lloguer de cotxes, i com a "punt perillós" que sembla que és l'estació, l'empresa ens va convidar a tots a no anar a treballar perquè els piquets no ens fessin mal, i posteriorment ens va retallar el sou perquè havíem fet vaga. Ehem.
Ara, la veritat... sóc autònoma, treballo a casa i ara mateix tinc feina per fer. Ja no em crec la meitat del que diuen, ni els uns ni els altres, per tant: faré mig dia de vaga. Si el faig sencer, o si no el faig, tampoc no se n'adonarà ningú...

Txell ha dit...

Jo aniré a treballar.

Si l'excusa dels sindicats es fer vaga per culpa de la nova reforma laboral, a mi que hem diguin que aconseguirem fent vaga, si la llei ja està aprovada i ja s'està fent servir.

Si de cas la vaga s'hagués tingut que fer abans de que la llei aquesta sortit al congres per votar-se,no??

Saps que passa?? que a casa meva tenen el "vici" de menjar cada dia, i s'ha de pagar la llum, i l'aigua, i la hipoteca, i el telèfon.....si ja ho se, 1 dia de no anar a treballar no hem resoldrà el mes, però anar a manifestar-me quant tot està dat i beneit que hem solventarà a mi???

Total, jo dimecres treballo i el que hem fot més ràbia es que hauré d'emigrar a on viuen els meus pares per tal que el pare hem baixi en cotxe a la feina, ja que els transports públics faran vaga i no hem refio dels serveis mínims.