Aniversari


El petit coleòpter que havia anat a saludar als nouvinguts, després de cinc mil milions d'anys d'esperar una visita, estava tan content que havia decidit, així d'entrada, explicar-los el sentit de la vida, la fórmula de l'eterna joventut i com evitar les trucades comercials. Amatent a peu d'escala, va sentir clarament les primeres paraules del visitant

- Això és un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat.

Les seves últimes abans de morir trepitjat van ser diferents:

- Quina merda!

dimecres, juliol 21, 2010

7 Comments:

XeXu said...

Molt bo! Per culpa de les presses ens vam quedar sense aprendre un munt de coses. Si és que els humans ja ho som una mica així...

sànset i utnoa said...

Ja podria ser que passés així. Ara, els de la FBI, INTERPOL i la TIA no ens ho diran mai...

*Sànset*

Assumpta said...

Oooooooooh!!

elur said...

en pau descansi ...

Mireia said...

aquesta vegada se't veia venir. Pobre bitxo!

zel said...

Que bo, però que bo!

Núr said...

hehehe! Si és que sempre busquem coses grans i magnífiques i no ens imaginem que les podem trobar en les cosetes més menudes... Quanta pressa...

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger