dijous, 17 de juny del 2010

Coherència

Fa molts dies en Felip Puig va dir-me que Convergència no convocaria mai un referèndum per la independència si no estaven segurs de guanyar-lo.

Ahir a Rac 1 Artur Mas deia que "només s’ha de convocar un referèndum per la independència de Catalunya per no perdre’l".

Fa una estona a TV3 en Pujol deia que "les batalles no s'han de fer pel què hi guanyaràs, s'han de fer per dignitat".

Espero que tots dos hagin vist el documental.

11 comentaris:

Sergi ha dit...

És molt fàcil dir certes coses quan ja no estàs a primera línia. I si no mira en Cruyff, que té una boca com un piano de cua i es creu amb dret de parlar de tot i de tothom. No sé si Pujol pensava així (o ho deia) quan ell era el president.

Carme Rosanas ha dit...

Dir que només es convocarà un referèndum si estàs segur de guanyar-lo és dir que no el penses convocar mai.

Jo també he sentit en Pujol i si em permets fer-li un aclariment a en Xexu, voldria dir que en Pujol no ha dit això parlant del referèndum ha dit això parlant de la lluita antifranquista i del molt que e xposaven podent guanyar molt poc o res i perdre-hi molt.

De tota manera el lligam que ha fet en Jordi em sembla ben adequat.

Joana ha dit...

També l'he sentit en Pujol. En Pujol, no hauria deixat fer els referendums, bé, hauria fet per que sense prohibir-ho, no vinguessin ganes de fer-ho. Manipulador? Carisma? no és el mateix?

Assumpta ha dit...

A mi m'agrada en Jordi Pujol mil vegades més que aquesta amalgama de tres partits que tenim ara. Tal com estan les coses i si seguim amb aquests, els únics referèndums que veurem seran de l'estil de la reforma de la Diagonal, amb mentida descarada de l'Hereu inclosa.

Aquest home agradarà més o menys, però ningú li pot negar que va lluitar contra el franquisme i que ho va fer pel seu amor a Catalunya.

Avui, ha dit una cosa molt clara: Ha dit que ja no es pot creure en un projecte conjunt amb Espanya... més clar, l'aigua.

sànset i utnoa ha dit...

"Dignitat" i "política".

Això és incoherència...

*Sànset*

neus ha dit...

ummmm... em sembla que passo de tots tres.

per mi que en pujolet perd els trucs... últimament no sembla ell.

Clidice ha dit...

el senyor Pujol, de sempre, ha estat un espanyolista convençut. no cal que ningú ens vulgui fer passar bou per bèstia grossa. i els seus cadells, exceptuant en Puig, que sé de bona tinta que sí que és independentista, però si convé també pot deixar de ser-ho, la resta són espanyolistes que aprofiten l'avinantesa. ara toca fer veure que ens mirem l'independència amb bons ulls? doncs ho fem! peix al cove forever!

estrip ha dit...

El Pujol continua essent en Pujol i juga a la "Puta i a la Ramoneta"

Anònim ha dit...

CiU sempre ha fet el mateix. No s'ha atrevit mai a tenir un posicionament clar al respecte per, al seu entendre, aconseguir així captar vots de tot arreu. La política s'ha de fer pel que un creu que és millor per al país, no pensant en el propi partit, que només hauria de ser un mitjà, una finalitat en si mateix.

rits ha dit...

Fa un temps vaig sentir que el darrer polític ha estat en Maragall. Que darrera, ja només són buròcrates. I trobo que és ben encertat. En Pujol tb és un gran polític, un gran coneixedor de la terra i lluitador. En Mas o Felip Puig, com en Puigcercós i cia són buròcrates al servei del poder.

Ull de cuc ha dit...

Totalment d'acord amb en Sànset!! És com allò de "intel·ligència militar"...