Tot és posar-s’hi sense pensar-ho massa, esperant que vagi fluint com una cosa normal, espontània, natural. Sabent del cert que mentre a fora encara plou les paraules aniran brollant com ho feien abans, arribant confoses com la llum carbassa del carrer.
Potser em calia en Dexter, ves a saber.
Aquesta nit l’he tingut per partida doble: en Morgan fins ara i el Gordon als volts de la mitjanit.
8 Comments:
I si els costa d'arribar, potser és per la manca de ritme, no?
Normal, espontània i natural... així mateix serà :-)
Quan una paraula comença... d'altres segueixen. Les paraule s són així... sempre ho fan!
Quants dies sense llegir-te! Reenganxar-se, de vegades, costa, però tot és posar-s'hi! :D
potser...
estic escoltant a Dexter Gordon a la feina, tinc l'esperança de que em relaxi prou com per enfrontar-me al dimarts... a l'altre Dexter només tinc el gust (?) de saber de què va, no l'he vist mai.
deixem fluir la vida... igual com deixem que plogui, queixant-nos, disfrutant, maleïnt... paradoxalment, vaja.
(mira, ara m'he inspirat per un tuit :P)
com tu dius, tot és posar-s'hi!
per cert, t'he enviat un mail amb l aprimera part de la història veïnal! ;)
Una paraula segueix l'altra. Quants dies!!!!!
Que bé comptar amb el Cròniques de nou per aquí! :-)
Post a Comment