diumenge, 6 de desembre de 2009

Dormir


- Espera, espera! Xolri vine.
- Què passa Quico?
- Mira, un cargol tret
- Un què?
- Un cargol tret

M'acosto on l'ha vist i sobre el muret d'una casa hi ha, efectivament, un cargol tret.

- D'això se'n diu un llimac Quico
...
- i on dorm?

11 comentaris:

elur ha dit...

Boníssim!
M'encanta la lògica dels nens. Fes-li un petó ben gros de part meva quan el vegis a n'en Quico!

Assumpta ha dit...

Ostreeees, és tan dolç!!! :-))

Un cargol tret!!

De part meva un altre petó!! :-))

XeXu ha dit...

Que tendre! Sempre em meravellen algunes de les sortides dels nens.

Rita ha dit...

Genial! I és que són tan llestos...

Petons per a aquesta preciositat!

Mireia ha dit...

Com diu l'elur tenen una lògica genial!

garbi24 ha dit...

Bé, es com un sense sostre, però amb cargol.
Deduccions infantils, a vegades difícils d'explicar.

Mortadel.la ha dit...

Autèntic! Que bo!
Ara ja sé qui ets, Jordi. Veus que fàcil! Una que és xafardera...

Cris ha dit...

Tan de bo conservéssim aquesta frecura per a tantes altres coses de la vida.... petons a tots dos :)

Carles Casanovas ha dit...

I jo que en soc "labi" hem cau la
bava...!

kweilan ha dit...

Bona pregunta!

sanset i utnoa ha dit...

jeje, quina gràcia, són tan macos!

l'expressió "cargol tret" és boníssima!

Salutacions Xolri! ;)

Utnoa