diumenge, 6 de desembre del 2009

Dormir


- Espera, espera! Xolri vine.
- Què passa Quico?
- Mira, un cargol tret
- Un què?
- Un cargol tret

M'acosto on l'ha vist i sobre el muret d'una casa hi ha, efectivament, un cargol tret.

- D'això se'n diu un llimac Quico
...
- i on dorm?

11 comentaris:

neus ha dit...

Boníssim!
M'encanta la lògica dels nens. Fes-li un petó ben gros de part meva quan el vegis a n'en Quico!

Assumpta ha dit...

Ostreeees, és tan dolç!!! :-))

Un cargol tret!!

De part meva un altre petó!! :-))

Sergi ha dit...

Que tendre! Sempre em meravellen algunes de les sortides dels nens.

Rita ha dit...

Genial! I és que són tan llestos...

Petons per a aquesta preciositat!

Mireia ha dit...

Com diu l'elur tenen una lògica genial!

Garbí24 ha dit...

Bé, es com un sense sostre, però amb cargol.
Deduccions infantils, a vegades difícils d'explicar.

Mortadel.la ha dit...

Autèntic! Que bo!
Ara ja sé qui ets, Jordi. Veus que fàcil! Una que és xafardera...

Cris (V/N) ha dit...

Tan de bo conservéssim aquesta frecura per a tantes altres coses de la vida.... petons a tots dos :)

Carles Casanovas ha dit...

I jo que en soc "labi" hem cau la
bava...!

kweilan ha dit...

Bona pregunta!

sànset i utnoa ha dit...

jeje, quina gràcia, són tan macos!

l'expressió "cargol tret" és boníssima!

Salutacions Xolri! ;)

Utnoa