Relats conjunts

- Vols dir que hi estarem bé aquí?

Tot plegat feia pudor de rònec, d’humitat, de pols acumulada. Van entrar a les diferents estances amb una barreja de por, il·lusió i decepció. La vellesa havia entrat en aquella casa i s’hi havia enganxat a tot arreu com una crosta grisa i mat.

- Has vist quin rellotge de cucut? Que deu funcionar?. Va donar un copet al pèndol. Al costat del rellotge hi havia una clau i va donar-li corda. El mecanisme va arrencar.

Tic. Tac. Tic. Tac. Tic...

De cop una ventada va esbatanar la finestra i un feix de llum i aire nous van omplir la sala. El cop va fer tremolar les parets i va aixecar la pols que dibuixà camins il•luminats. Va bufar el polsim que voleiava i va esternudar.
Amb la llum, el que era vell ara es veia antic i ja no tenia tan mala pinta. Va córrer per tota la casa obrint finestres i portes.

- Mira que he trobat?
- A veure?, era una figureta de fang d’un home assegut – El deixarem aquí sobre, al costat de la planta de ta mare perquè miri com canvia tot.
Es va lligar un mocador a la cara i d’un raconet de la paret va agafar la punta del paper pintat desenganxada i va estirar.

- Saps que et dic, va dir – Em sembla que sí que hi estarem bé.

Tic. Tac. Tic. Tac. Tic...


Una altra aportació als Relats Conjunts.

divendres, octubre 16, 2009