divendres, 16 d’octubre de 2009

Relats conjunts


- Vols dir que hi estarem bé aquí?

Tot plegat feia pudor de rònec, d’humitat, de pols acumulada. Van entrar a les diferents estances amb una barreja de por, il·lusió i decepció. La vellesa havia entrat en aquella casa i s’hi havia enganxat a tot arreu com una crosta grisa i mat.

- Has vist quin rellotge de cucut? Que deu funcionar?. Va donar un copet al pèndol. Al costat del rellotge hi havia una clau i va donar-li corda. El mecanisme va arrencar.

Tic. Tac. Tic. Tac. Tic...

De cop una ventada va esbatanar la finestra i un feix de llum i aire nous van omplir la sala. El cop va fer tremolar les parets i va aixecar la pols que dibuixà camins il•luminats. Va bufar el polsim que voleiava i va esternudar.
Amb la llum, el que era vell ara es veia antic i ja no tenia tan mala pinta. Va córrer per tota la casa obrint finestres i portes.

- Mira que he trobat?
- A veure?, era una figureta de fang d’un home assegut – El deixarem aquí sobre, al costat de la planta de ta mare perquè miri com canvia tot.
Es va lligar un mocador a la cara i d’un raconet de la paret va agafar la punta del paper pintat desenganxada i va estirar.

- Saps que et dic, va dir – Em sembla que sí que hi estarem bé.

Tic. Tac. Tic. Tac. Tic...


Una altra aportació als Relats Conjunts.

14 comentaris:

elur ha dit...

m'agrada, quasi que puc sentir l'olor i tot ;)

kweilan ha dit...

M'ha agradat com es va transformant l'espai. Molt bé!

Assumpta ha dit...

Genial!!!
Em fa pensar en una parella jove i en un començament optimista d'una vida en comú! :-))

Elvira FR ha dit...

Ostres! m'ha agradat molt! està molt escrit quasi retratat...que ho veus...i ho vius...

Mireia ha dit...

Encomana optimisme. Bona mamera de començar el cap de setmana!

òscar ha dit...

l'amor converteix les coses velles en antigues i l'airet ho renova tot.

molt bon relat, i molt esperançador, que fa bo allò del "contigo pan y cebolla". el pa amb tomàquet, clar.

XeXu ha dit...

El que seria un pis per reformar, no? Amb ganes i alegria segur que en fan una llar. Bona relat.

Toni ha dit...

De segur que es convertix en un lloc acollidor i ben bonic :)

Mireia ha dit...

Traspua il-lusió... molt ben escrit!

Ramon ha dit...

Boníssim i amb missatge.

A vegades les coses no són el que semblen... com la granota i el princep blau... i no tenen perquè anar cap a pitjor.

Clarissa Vaughan ha dit...

jaja! si tot fos tan fàcil de canviar com això!! bon relat :)

Pd40 ha dit...

L'entrada a un nou món, segur que hi estaran bé! Bona idea :)

Nymnia ha dit...

Si el que importa no és com son les coses, sinó que es poden transformar, que les podem transformar... Sempre és bo tenir aquesta actitud amb tot!

Déjà vie ha dit...

Una bona proposta. Segur que staran molt i molt b!!