Collita

Fa vent i la nit és clara. Una estrella brillant que són tres planetes i un núvol carabassa i negre impressionant que segueixo pel retrovisor.
De matinada hi ha teoremes vermellosos, Tales al cel. Equacions de dues incògnites, com sempre x i y.

Quan arribo a la ciutat hi ha un ambient net, avui no és tan grisa com altres vegades. Faig la feina poc a poc, el vent ha deixat pols per tot arreu. Mentre esmorzo una garsa xafardeja alguna cosa enganxada al mig del carrer i dues tórtores s’ho miren des de dalt. Mantenint distància una cuereta volta al mateix temps que jo la piscina.

I torno amb la calma, sense presa recuperant cançons que feia temps que no escoltava i un que vol presumir de cotxe es juga la seva vida i la de tres més per mal guanyar tres segons. Al cel un rapinyaire volta. Decideixo que hi ha cançons que saben acabar i d’altres que no.

A punt d’arribar veig que ja estan segant. Ha arribat el temps d'arròs.