dimarts, 13 d’octubre de 2009

Collita


Fa vent i la nit és clara. Una estrella brillant que són tres planetes i un núvol carabassa i negre impressionant que segueixo pel retrovisor.
De matinada hi ha teoremes vermellosos, Tales al cel. Equacions de dues incògnites, com sempre x i y.

Quan arribo a la ciutat hi ha un ambient net, avui no és tan grisa com altres vegades. Faig la feina poc a poc, el vent ha deixat pols per tot arreu. Mentre esmorzo una garsa xafardeja alguna cosa enganxada al mig del carrer i dues tórtores s’ho miren des de dalt. Mantenint distància una cuereta volta al mateix temps que jo la piscina.

I torno amb la calma, sense presa recuperant cançons que feia temps que no escoltava i un que vol presumir de cotxe es juga la seva vida i la de tres més per mal guanyar tres segons. Al cel un rapinyaire volta. Decideixo que hi ha cançons que saben acabar i d’altres que no.

A punt d’arribar veig que ja estan segant. Ha arribat el temps d'arròs.


5 comentaris:

elur ha dit...

ostres... com m'agraden aquests posts i com m'agraden algunes coincidències ;)

has vist el cel aquest matí? desde la Garrotxa es veia espectacular!

Toni ha dit...

Tinc ganes de tindre cotxe només per a que se m'apoderen eixos pensaments tant típics de carreteres soltaries... encara que jo sóc pro-bici. Ahi també venen pensaments... jaja.

Salutacions Jordi!

garbi24 ha dit...

Costa, però amb el temps aprens a fer us de la tranquiitat i la calma.

Joana ha dit...

Mira que tot el dia volto en cotxe i no puc pensar coses així!

kweilan ha dit...

M'ha agradat molt aquesta foto i el text que l'acompanya.