Al final no ha plogut gairebé gens, tot just dos ditets d’aigua per la Muffin, i al cap i a la fi l’he haguda de regar amb aigua destil·lada. Mentre m’esperava he escombrat la sorra que havia quedat a terra, he posat el rentaplats i la rentadora. He jagut massa estona al sofà mirant si la cortina s’inflava i espantant mosques emprenyadores. He deixat un llibre i n’he començat un altre. He sortit al balcó quan me n’adonava que el cel es tapava mirant a terra esperant una gota. Tot plegat per no pensar, per no fer res.
I de cop com qui no vol ...
A restare chiuso dentro casa quando viene la sera;
Però la storia non si ferma davvero davanti a un portone
La storia entra dentro le stanze, le brucia,
La storia dà torto e dà ragione.
La storia siamo noi.
Demà serà dilluns.
Trieu la que més us agradi, aquesta:
o aquesta:
4 comentaris:
Fiorella pero con tú historia de cortinas naranjas voladoras y plantas que sonrien y televisiones sin intermedios y mantas de colores y sofas trampa. Eso y poca cosa más.
Jo també esperava quatre gotes ahir, però res de res...
Salut!!!
dos totes dues tenen el seu encant... però em quedo amb la veu del Francesco :)
Doncs mira que vaig provar d'enviar-te uns quants núvols...
Espero que tot plegat només sigui falta de pluja. Una abraçada!
Jo vaig estar fent el mateix que tu: esperar que plogués, mirar el cel... a més, vaig intentar a veure si podia fotografiar algun llamp que es veien lluny, però res :-)
Ni foto de llamp ni una sola gota d'aigua.
Publica un comentari a l'entrada