dilluns, 10 d’agost de 2009

La storia


Al final no ha plogut gairebé gens, tot just dos ditets d’aigua per la Muffin, i al cap i a la fi l’he haguda de regar amb aigua destil·lada. Mentre m’esperava he escombrat la sorra que havia quedat a terra, he posat el rentaplats i la rentadora. He jagut massa estona al sofà mirant si la cortina s’inflava i espantant mosques emprenyadores. He deixat un llibre i n’he començat un altre. He sortit al balcó quan me n’adonava que el cel es tapava mirant a terra esperant una gota. Tot plegat per no pensar, per no fer res.

I de cop com qui no vol ...

A restare chiuso dentro casa quando viene la sera;
Però la storia non si ferma davvero davanti a un portone
La storia entra dentro le stanze, le brucia,
La storia dà torto e dà ragione.
La storia siamo noi.

Demà serà dilluns.

Trieu la que més us agradi, aquesta:



o aquesta:


4 comentaris:

Moni ha dit...

Fiorella pero con tú historia de cortinas naranjas voladoras y plantas que sonrien y televisiones sin intermedios y mantas de colores y sofas trampa. Eso y poca cosa más.

Eva ha dit...

Jo també esperava quatre gotes ahir, però res de res...
Salut!!!

elur ha dit...

dos totes dues tenen el seu encant... però em quedo amb la veu del Francesco :)
Doncs mira que vaig provar d'enviar-te uns quants núvols...
Espero que tot plegat només sigui falta de pluja. Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Jo vaig estar fent el mateix que tu: esperar que plogués, mirar el cel... a més, vaig intentar a veure si podia fotografiar algun llamp que es veien lluny, però res :-)

Ni foto de llamp ni una sola gota d'aigua.