Kite

Ens estem a la platja de Birmingham asseguts al patí de la casa rere una tanca de fustes velles i emblanquinades per la salabror i el temps.

Hi hem anat amb la Renfe per la línia del Baix Llobregat. Quan hem baixat del tren, després de caminar una estona hem arribat a la casa. És una antiga colònia industrial amb edificis de maons vermellosos. Pels carrers encara s’hi veu homes treballant, la majoria porten el mono blau marí. El lloc on dormirem és una antiga fabrica de pells. L’entrada és una porta de fusta vella de dos batents amb vidres al mig, pel costat hi entraven les pells de vaca ens explica el recepcionista.

Amb l’Edu i l’Albert xerrem amb el noi anglès:

- Quina putada haver hagut de venir expressament a Barcelona per haver de tornar a pujar fins aquí. Si ho haguéssim sabut podríem haver quedat directament més a prop. Ens diu que no, que fa temps que està instal•lat a Barcelona però que aprofitarà ja que estem aquí per anar a veure la família.

Al fons, al mar hi ha gent que pràctica el kite surf, algú s’hi apunta?

... - Bon dia que penses dormir fins demà o què?

- No ara no que anava a fer kite surf