dissabte, 1 d’agost de 2009

1 d'agost


Avui quan es desperti se n’adonarà amb tota certesa que és un nombre de Catalan, es llevarà amb aquella alegria i serenor de saber-ho. Es vestirà de manera adequada a aquest fet i anirà cap a la cuina.

En un moment indeterminat entre l’esmorzar i el de rentar-se les dents una llambregada curta i potent li farà veure que a més a més és el segon nombre esfènic, se n’adonarà que encara li falta molt per arribar a l’últim conegut... però què carai tampoc ha de costar tant arribar al
(243,112,609 − 1) × (242,643,801 − 1) × (237,156,667 − 1)

Aquesta emoció continguda de saber-se compost de nombre primers l’impulsarà a continuar el dia més content que un gínjol i probablement anirà a banyar-se a la piscina inconscient que a mig salt en bomba i sense tapar-se el nas veurà que així mateix és el producte dels tres primers enters de la seqüència de Sylvester. Aquest fet provocarà la distracció necessària per què li entri aigua al nas.

Sortirà de l’aigua atabalat i tombat a la tovallola es mig adormirà fins que l’avisin que ha d’anar a dinar. Abans de pujar escales amunt es tornarà a posar a l’aigua per refrescar-se i descalç anirà deixant les seves petjades molles a les toves de l’escala ... dues, tres, set...

Estendrà la tovallola al balcó i veient els aspersors en marxa pensarà que quina colla d’ignorants posar-los a les tres de la tarda i al cap d’una estona, després del pastís pensarà en l’arc de sant Martí que s’hi veia i serà el nombre de graus necessaris per què es formi.

I a mitja tarda i cap al tard tot li vindrà al cap Lost, el número favorit del Dr. House, el quart nombre meàndric i el setè nombre meàndric obert, el molibdè i la primera Bíblia de Gutemberg. Tot plegat causat suposadament per la migdiada.

I serà definitivament a la nit quan, després de tot el dia envoltat de matemàtiques, la veritat li serà revelada, La resposta a la pregunta definitiva sobre la vida, l'univers i tot plegat (en anglès The answer to the ultimate question of life, the universe and everything).

Somriurà i tancarà el llum de la tauleta de nit.

9 comentaris:

elur ha dit...

fa massa calor... i no puc pas entendre-hi ben res, que no vol dir que no m'agradi.

XeXu ha dit...

Rectifico el que he dit en el post anterior, aquí sí que necessito un aclariment!

Mireia ha dit...

has acabta algun llibre? o tens previst acabar-o avui?

Assumpta ha dit...

És algun llibre? :-)

Jo, que sóc de lletres pures, pures, sempre he admirat moltíssim el cervell de la gent capaç d'entendre matemàtiques tan avançades com els exemples que exposes (Bé, de fet, he admirat tothom que és capaç d'entendre "alguna cosa" de "números")

Boniques les polseres :-)

La setmana passada em vaig fer una foto al braç on quedava ben reflectit l'Arc de Sant Martí :-)

Ballarinadeplom ha dit...

no sé si pot ser bo, tants números al cap...

bon cap de setmana!!

Marta Cebrián ha dit...

Si mireu el post de l'1 d'agost de 2008 B.S.O. veure-ho què ha passat.

Mireia ha dit...

Marta, aniversari potser? Cada vegada ens ho fa més difícil i no hi ha maneres d'entendre res o pot ser només só jo?

Assumpta ha dit...

FELICITAAAAAAAATS!!!!!

Ho vaig encertar jejeje entre en XeXu i jo ;-)) Tot i que més proper a mi, eh? jajaja

Vaig estar a punt de dir "poso un marge de cinc anys 37-42" si ho arribo a dir!! :-)))

elur ha dit...

per molts anys!!!!! :***