dimecres, 22 de juliol de 2009

sushi panasonic total


La pinta brúixola assenyala els peixos de colors que estan arreplegats al racó, és quan hi ha aigua que perden la por i gosen de sortir al mar blanc.

Per un trau fet de núvol, el botó gros i vermell que canvia de color es lliga al cel i l’arrossega fins cap al tard que es descorda deixant un forat fosc.

Aigua i sorra bruta. Put a aigua estancada, a descompost. Buidar i tornar a omplir, per tornar a omplir de nou. Mai no hi cap.

Suor, pedra calenta i milers de flors diminutes de palmera que fan un tap. Són marrons al tap, quan suren noves, blanques i grogues.

Un vaixell de fusta en un mar de pedretes i boletes grogues que no es mengen ple de taurons i galetes de xocolata. Un ocell mort ple de formigues.

Descobrir per primer cop que tenim cor i que quan correm fa bum-bum-bum molt ràpid. Si ens posem la ma al pit se sent com batega.


7 comentaris:

XeXu ha dit...

Uf, aquest és un d'aquells posts dels que no entenc pràcticament res. Va, no em posaré mèrits, dels que no entenc res. Però una cosa sí que l'he entès. Shangai no és Pekin. Tokyo m'és igual, gracis.

Trini ha dit...

Jo diria que ha buidat l'aquari per fer neteja ;)
Pekin not'Shangai... :)

estrip ha dit...

i lo millor seria descobrir que tenim un cor, sense haver de córrer i sentir-lo fer bum-bumbum.
A mi Tokio no m'és igual, hi vull anar!

elur ha dit...

"Per un trau fet de núvol, el botó gros i vermell que canvia de color es lliga al cel i l’arrossega fins cap al tard que es descorda deixant un forat fosc."

poesia pura!!!

Núr ha dit...

Em sembla que la Trini té raó... una neteja de l'aquari al capvespre! Prò... i l'ocell ple de formigues?

Quina emoció descobrir el cor! :D

Assumpta ha dit...

Jo no diré que no he entés res de res, perquè el tros que remarca Elur també m'ha encantat :-)

Jo hi he vist el sol, quan encara és alt i com, amb el transcurs de les hores, es va fent fosc... però tot això dit d'una manera que jo mai, mai sabré :-)

Però ahir vaig fer unes fotos del sol :-) no era un botó vermell... era ben blanc i també avançava i es movia, arrastrant uns nuvolets...

Toni ha dit...

Crec que és un post per a pensar... la gràcia està en que a cadascú se'n ocorre una cosa diferent, encara que jo aposte per això del aquari que diuen Trini i Núr :D