divendres, 29 de maig de 2009

Paisatge


Passejo pausat, càmera de fotos, trípode, amb solet de tarda que s’acaba, amb els pantalons nous amb la vora acabada de fer i les sandàlies d’estiu calçades per primer cop aquesta temporada. He vingut amb una idea i busco la imatge, el camí, l’arbre de tronc gruixut, l’aigua, el verd, el blau, reflex, llums i ombres allargades. Envoltat dels arrossars inundats allargo les potes del trípode, el planto al bell mig del pas i busco l’enquadrament. Estic pensant en un sistema que he descobert fa poc i tot just començo a practicar.

De cop sento un soroll, em giro i veig una Nissan Vanette que ve aixecant la pols del camí. M’aparto per deixar-la passar i quan ho fa, cinc metres més endavant s’atura, aparca, allà al mig, sota de l’arbre, davant de la meva imatge.

L’home que esgarria paisatges duu un mono beix, un barret vermell i blanc de roba amb propaganda d’una marca de pinsos i un xapo. Té les orelles grosses, obertes enfora i la barba afaitada al matí ja fa estralls a una cara arrugada i morena. Porta els camals arremangats, l'esquerre més amunt que el dret.

L’home que esgarria paisatges no en té la culpa, se’m mira amb els seus ulls petits i diu:

- Què? Filmant?, i mentre s’allunya camí enllà comenta – Vaig a mirar com està l’aigua.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

No tindrà la culpa, però oportú tampoc seria, no?

Carme ha dit...

No, no en té la culpa i segons com potser que no sigui oportú, però és segons com t'ho miris, Xexu, a mi m'ha agradat la història i la manera d'explicar-la i el somriure que provoca i el somriure del Jordi que imagino que feia mentre es rumiava el post i... el post i la foto...

elur ha dit...

ui... ara m'ha agafat vergonya...

No sé com era la foto amb l'arbre, però aquesta que no hi ha arbre és una preciositat!

Sempre hi ha algú que esgarria paisatges, o quasi sempre... no en tenen la culpa, però d'això n'ets conscient més tard, quan es foten pel mig els escombraries amb un cop fort de Tramuntana!! :P

Joana ha dit...

Els esgarria-fotos són una espècie sense perill d'extinció. Malgrat tot, divertit el post. Al menys, que serveixi per alguna cosa.

Ramon ha dit...

No hi ha be que per mal no vingui...
A veure si tens sort aquesta tarda!!!

(;-P

Mireia ha dit...

una mica inoportú sí, no? Ara hauràs de tornar a fer la passejada un altra dia!

Cris ha dit...

De vegades, els esgarriafotos són uns fils elèctrics, un cotxe (lleig normalment) o un rètol blanc-i-negre.... Com diu la Joana, són espècies que no s'extingiran pas.... La foto, preciosa, i la llum també.... Gràcies per passar pel meu "raconet".... :) (i avui també fa sol.... pau i que duri)