Entre les teules velles que es veuen des de la finestra petita hi creixen plantes i al damunt, taques de molsa que s’arrenquen amb l’ungla i salten d’una sola peça. A sota sempre hi ha una mica de sorra que mai no he sabut com hi puja fins allà. Del mig de la molsa en surten unes tiges fines i negres.
Carreteres de botons, pistes d’aterratge a la post de planxar, avions, naus espacials i elapés negres i un de vermell.
A terra, el sol dibuixa les finestres.
6 comentaris:
no sé què m'agrada més si la foto o les paraules... :)
artista de cap a peus!
La foto és genial, m'encanten aquests terres... Aquest cap de setmana m'he passejat pel barri vell de Girona i m'he sentit transportada a un altre temps... com amb la teva foto i les paraules.
Quan mires aquesta foto... sembla que el sol t'absorveixi!
què bonic! la llum obrint-se pas entre els carrers
Quina foto tan maca!!
I jo tenia un disc vermell, però crec que era un single :-)
Publica un comentari a l'entrada