Més tard a l’espigó els gats comparteixen espai amb els gavians, desconfiant els uns dels altres però conscients que no cal prendre mal.
A mesura que va fent fosc els llums s’encenen, els blocs de formigó es tornen carabasses i el mar gris plom.
Al fons un mercant ronca i espera per carregar les piles i piles de fusta que s’amunteguen arran de moll. Els contenidors metàl·lics de colors rovellats fan de paravent i les barques que surten de nit passen per sota del llum verd.
Just a la bocana l'home que fuma pesca pràcticament a les fosques i el que passeja decideix que és hora de tornar.
6 comentaris:
Ho expliques de tal manera en els dos posts que sembla que sigui un documental.
Descrius de manera genial, de veritat. Dóna gust llegir-ho :-)
I el contrast del color carabassa amb els tons negres i blau marí és magnífic :-)
quina fotassa Jordi!!!
totes dues, eh? també la que ens mostres amb les paraules.
Hauré de tornar a passar per llegir-te. De moment no he pogut treure els ulls dels colors...
una foto genial!
M'encantaaaaa com ho descriusss!
I la fotografia, única !!!
;)
Publica un comentari a l'entrada