Tint II


Més tard a l’espigó els gats comparteixen espai amb els gavians, desconfiant els uns dels altres però conscients que no cal prendre mal.
A mesura que va fent fosc els llums s’encenen, els blocs de formigó es tornen carabasses i el mar gris plom.
Al fons un mercant ronca i espera per carregar les piles i piles de fusta que s’amunteguen arran de moll. Els contenidors metàl·lics de colors rovellats fan de paravent i les barques que surten de nit passen per sota del llum verd.
Just a la bocana l'home que fuma pesca pràcticament a les fosques i el que passeja decideix que és hora de tornar.

dilluns, març 23, 2009

6 Comments:

XeXu said...

Ho expliques de tal manera en els dos posts que sembla que sigui un documental.

Assumpta said...

Descrius de manera genial, de veritat. Dóna gust llegir-ho :-)

I el contrast del color carabassa amb els tons negres i blau marí és magnífic :-)

elur said...

quina fotassa Jordi!!!
totes dues, eh? també la que ens mostres amb les paraules.

Carme said...

Hauré de tornar a passar per llegir-te. De moment no he pogut treure els ulls dels colors...

Mireia said...

una foto genial!

- assumpta - said...

M'encantaaaaa com ho descriusss!
I la fotografia, única !!!
;)

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger