Cap

Darrera l’edifici la metgessa s’amaga per fumar i a dins l’Emma Vilarassau em recomana que no ho faci.

La dona que va acompanyada seu posant un peu nuu damunt la cadira, el treu ràpidament quan veu que la miro. Després mentre esperem em sap greu. I si ha pres mal?

Una papallona blanca es mou per l’heura verda i una sargantana sense cua es passeja per damunt el paviment de fusta fosca.

Al banc del davant la dona vella de cara arrugada, i ulleres fosques juga amb el bastó. Té les orelles estirades pel pes de les arracades, fins i tot ara, massa grosses. Li explica al jubilat dels dits gruixuts i pantalons gastats que s’està quedant cega. Quan és el torn del jubilat s'acomiaden amb un somriure. Ella ja havia entrat.

- Adéu siau, què vagi bé?, diu ell.
- És que no n'hi ha d'altra, diu ella mentre marxa.

Al fons del passadís un nadó plora i un home tus.

- Jordi Casanovas?

diumenge, març 29, 2009