Era negra nit i a través de les comunicacions per ràdio amb el segon vaixell en tasques de rescat, el timoner sentia els crits desesperats dels nàufrags, que ja duien algunes hores a l’aigua.
En aquests moments aquí (Reus) fa un vent de Mestral terrible que em serveis d'ambientació sonora perfecte pel teu relat :-) Tan de bo els puguin rescatar!!
Aquesta vegada he sigut més r`paid que tu, cosa pràcticament impossible. Crits, vaixells... la veritat és amb aquesta imatge costa no escriure coses inquietatns
15 comentaris:
Com és que has trigat tant? No m'estranya que naufraguin, amb aquestes ones!
En aquests moments aquí (Reus) fa un vent de Mestral terrible que em serveis d'ambientació sonora perfecte pel teu relat :-)
Tan de bo els puguin rescatar!!
Aquesta vegada he sigut més r`paid que tu, cosa pràcticament impossible.
Crits, vaixells... la veritat és amb aquesta imatge costa no escriure coses inquietatns
Si, però en el fons, s'endevina el perfil sagrat del Mont Fuji...L'esperança, el futur.
Així que ara tots els que feu els relats conjunts feu curses de qui el fa primer. Què divertit!
Coi, que curtet! Prò aquest I vol dir que hi haurà segona part???? :D Almenys per saber com se'n surten, no?
Molt bo.
Una ambientació molt ben aconseguida per donar sensació d'angoixa i desesperació!
hi ha uns quants blocaires que naufraguen també amb aquesta onada!
I pensar que tenen la terra ja a la vista...
Curt però inquietant.
Curt, però concís i inquietant !!!
Curt... però ho diu tot!
I els van poder salvar?
Jo també demano la continuació! Com va acabar? Se'n van sortir? No ens pots deixar així!!
Publica un comentari a l'entrada