M’ha mirat a la cara i ha demanat ajut, he vist una vida dins d’un cotxe, una ampolla d’oli d’oliva a la guantera, llàgrimes als ulls, xerrades necessàries, desesperació, una bata rosa, bambes ben cordades, malaltia i vergonya.
He vist esperança,decepció i bones persones.
Avui la pobresa m’ha tornat part de la meva riquesa, he recuperat el que m’havien pres, històries, passats, rialles, vivències, sopars, concerts... records.
5 comentaris:
Uff... sembla dur...
Bona diada!
de gtant en tant ens cal un contrast així, de cara, per a adonar-nos d'on som
El cargol, ha arribat a una cruïlla
o a un atzucac...?
També la nostre terra, el nostre país, el nostre president és a Saragossa. Suposo que demà sortirà
en Zaragoza a donar explicacions.
La "pobresa" ens dona lliçons que la "riquesa" ens amaga... és bonic quan te´n adones.
Però en la pobresa i allò perdut, retornem als origens i ens serveix la bofetada de la realitat...
Bona diada i petons!
Publica un comentari a l'entrada