dimarts, 29 de juliol de 2008

Nit

Hi ha una baldufa blava que volta i unes tisoretes sota el conte d’en Teo.

Uns quants gin tònics i converses tallades. Cares retrobades, músiques ja escoltades i sensacions ja viscudes.

Hi ha anys a les cares, als cabells i als cossos. Encreuaments forçats, rialles sinceres, petons de mentida i abraçades de veritat.

Hi ha confidències al ralentí i consells amb ventilador.

Hi ha ctrl-alt-supr i resets i discs durs. Hi ha son i ulls que es tanquen, esnobs, llums i colors. Records oblidats, llegits i llegides i lectores i lectors.

Hi ha llits desfets, finestres obertes, pols al llum, teranyines i un penjoll al quadre.

8 comentaris:

school loans ha dit...

That is very nice idea.


school loans

Assumpta ha dit...

Hola!!

Bé, ja saps que sóc fan dels teus escrits, tot i que moltes vegades he d'admetre que se'm escapa el sentit del text... però això és el que em passa sempre amb la poesia: que penso que només sap què vol dir aquell qui ho ha escrit i a la resta dels mortals no ens queda més que llegir i veure com arriben a la nostra ment unes imatges... imatges que potser no tenen res a veure amb la idea primera de l'autor, però que son la nostra pròpia vivència del poema...

S'enten alguna cosa d'això que dic?

Bé, en realitat crec que el que estic fent és justificar-me per dir que, en llegir l'article, m'ha vingut al cap una reunió d'ex-companys d'alguna cosa (fins i tot ho he imaginat personalitzadament, amb cares, converses)i he vist clar que allí hi hauria: "Encreuaments forçats, rialles sinceres, petons de mentida i abraçades de veritat"

Rita ha dit...

A mi em passa, a vegades, que no ho entenc prou, però ho dius tan bé, que gaudeixo de com lligues les paraules perquè, tot i ser prosa, sembli pura poesia.

XeXu ha dit...

I hi ha: Alegria, ses velles se xapen de riure, i els dies s'acaben i els fars il·luminen ses góndoles entre ses cases.

No sé per què llegint el post m'ha vingut aquesta cançó al cap, era com si l'escoltés en llegir-ho. Tinc els altaveus apagats, i en l'ambient que estic ningú no escolta música. És dins el meu cap, o en les teves paraules?

Núr ha dit...

Sempre que llegeixo els teus posts em passa exactament el mateix que a l'Assumpta: em queda la sensació que no ho he acabat d'entendre o em pregunto si el que a mi em passa pel cap és el mateix que tu volies expressar. I a vegades em sap greu i penso «potser n'hauries de saber més», prò no sé exactament de què n'hauria de saber més...

I llavors penso que, en part, la teva intenció és descriure situacions i que tots les interpretem segons la nostra experiència personal: records, somnis, pors... I crec que és un detall molt bonic per la teva part i també una gran proesa, això d'escriure posts de sentiments personalitzats!

:)

Assumpta ha dit...

Ostres Núr!! Tú sí que ho has explicat bé jeje ;-))))

És què aquesta frase teva:
I a vegades em sap greu i penso «potser n'hauries de saber més», prò no sé exactament de què n'hauria de saber més... és la que a mí em passa sempre pel cap ;-))

Cèlia ha dit...

Hi ha una vida i moltes vides, i un espai per viure i s'hi viu i hi ha vida, molta, molta vida...

Carles Casanovas ha dit...

Aquesta campana te molta història,
història recent de una guerra passada,que molts encara volen
perpetuar...un dia t'ho explicaré.