Descobrir que un germinat de raves pot ser mono, que dues foquetes et despertin “suaument” un diumenge al matí, una passejada fins al mar, un sopar de formatges, regals pendents, peixos al riu, la lluita pel menjar, saber que ja pren cafè, compartir un nou projecte, pactar un dinar, anar a comprar, veure que ja no saben que son cinc mil peles, que em llegeixin en Charlie Brown, veure coll verds com s’envolen, un cambrer guapo, pactar torns de dutxa, un pidolaire amb estratègia, comprar llet, una apalancada a la sorra, dos gossos jugant i les dues foquetes delint-se, cinc croque-monsieur i un bocata de pernil amb mantega, adormir-me al sofà veient l'Alí Baba, que em diguin que el temps passa factura i em fotografiïn la calva, una gran conversa sobre les religions, esmorzar a taula i descobrir la Grande Pharmacie du Docteur Bobo.Això ha estat el cap de setmana... Jo no vull anar a treballar!
5 comentaris:
Sense tan meravelloses experiències, jo tampoc no hi vull anar a treballar, amic Jordi, jo tampoc...
Amb un cap de setmana així, ha de costar molt més! A mi també em costa eh... :)
Joa tampoooooooc, i ja hi sóóóóóc i vull dormir, coi!
Tiuuuuuuu... quina enveja! :s
Però bueno... jo no em queixo, vale que estic rendida, però muntar el pis és fantàstic! Mira, tan que no sé si t'ho canvio! (Que atontada que estic, no?) :P
Mmmh, jo ja m'hi veig davant la farmàcia i el sopar de formatges. Quina enveja !
Publica un comentari a l'entrada