Tradició, tradició i tradició- La tradició ho exigeix, tots ho hem fet, vint generacions d’avantpassats s’han tatuat aquest arbre que ara veus a la meva esquena i que jo vaig veure a la del teu avi el dia que, com tu avui, vaig fer setze anys.
- I fa mal pare?
- El dolor l’has d’acceptar, et farà fort, et farà créixer, et farà un lluitador, un caçador, un guerrer, un soldat, un conqueridor. El dolor et convertirà en l'home que les dones desitjaran i els altres homes envejaran.
- Pare...?
- Sí, fill.
- Sóc gai.
Una altra aportació als Relats Conjunts
16 comentaris:
Torne-m'hi amb els RC, i tu com sempre, dels primers. M'ha agradat molt, molt ben trobat. I el final... bé, sempre hi fiques un gir dels teus.
jajajaja
Molt bon relat. Breu i bo, dos vegades bo!
haaahahahaha que bo, que bo!
hahaha
L'anava llegint i bé, però un cop arribes a l'última frase... :D
Porto una bona estona imaginant la cara del pare! jajaja (de fet té la del Pat Morita) Molt bo!
Molt bo i molt ben pensat... Estic ambb el meu però no em vol la imatge, ara t'he vingut a robar la teva per a veure què...
Petonets!
hhahahaha
quin riure...
sembla una bona excusa per no tatuar-se!
genial!
Em queda el dubte de si diu que és gai perquè realment ho és o tan sols perquè no té ganes d'aguantar el dolor.
Molt divertit.
Salut!
jajaja, doncs res, que li posi a l'arbre flors i alguna ploma i llestos :P
Del tatuador no s'escapa!
Genial!! Ves a saber on li faran el tatuatge?
jajajajaja!
genial el gir final.
Molt bó!
segur que va dir que era gai per la por de que li fessin un tatuatge tan gran, contra més gran més punxades. Amb la por que em fan les agulles, jo em tornava lesbiana de cop.
jajajaja.
Molt ben trobat, Clint.
Ja,ja,ja... Molt bó el final, m'encanta. I breu, que jo no ho aconsegueixo.
Felicitats pel relat, està molt ben pensat... els microrrelats són tot un repte i tu te'n surts.
Ànim! Salut!
Je, je, m'imagino el pare amb l'agulla de tatuador atacant el nano. "No t'escaparàs !!!" :-D
Molt bo! En poques paraules crees tota la història amb un final inesperat i que m'han fet riure una bona estona.
m'agrada i ves per on, no em fa riure, el teu final desmonta tot el que hi ha d'implícit en el segon paràgraf, jordi et mereixes una dolça abraçada amb permis de qui sigui, la marta poder?(es que fa poc que us conec!)
Publica un comentari a l'entrada