Relats Conjunts

El conservador del MAU (Museu d'Art d’Ultramort) feia dies que hi donava voltes, però ja ho tenia força clar, per època i perquè eren pràcticament contemporanis. La pintura del tardà segle XIX havia d’anar junta a la sala groga per tant, tot just entrar s’hi trobaria el Retrat de Clothilde Beer de Hans Markart, al mig el quadre del noi i a l’altra banda Les espigadores de Jean-François Millet. També hi posaria, a la paret del davant, el Vagó de tercera d'Honoré Daumier i l’autoretrat de Gustave Coubert.

De matinada el conservador, abans de marxar, havia donat l’últim tomb a l’exposició, estava content del resultat, reunir tantes i tan bones obres d’art havia estat un esforç considerable, però havia valgut la pena.
Passejava lentament i tranquil·la, observava que tot estigués en ordre, va treure un borrissol de pols, va ajustar una porta, va centrar un cordó, no calia.

Quan va entrar a la sala groga va quedar glaçat:

- on cony és el noi?

Va recórrer el museu sencer, amb el cor accelerat, patint, esbufegant, havia de trucar a la policia, li havien robat el noi...

Quan va entrar al Saló dels Ben Nascuts on s’exposava la Sezession austríaca, allà enmig de l’Egon Schiele, Gustav Klimt, Oskar Kokoschka i Koloman Moser, un llambreig el va aturar, discretament penjat davant dels dos dibuixos de Klimt hi havia el noi amb un somriure sorneguer i complagut que el conservador mai no li havia vist.




Lliçó: Edu
Aquesta és la tercera aportació als Relats Conjunts.