dijous, 17 de gener del 2008

Relats Conjunts

El conservador del MAU (Museu d'Art d’Ultramort) feia dies que hi donava voltes, però ja ho tenia força clar, per època i perquè eren pràcticament contemporanis. La pintura del tardà segle XIX havia d’anar junta a la sala groga per tant, tot just entrar s’hi trobaria el Retrat de Clothilde Beer de Hans Markart, al mig el quadre del noi i a l’altra banda Les espigadores de Jean-François Millet. També hi posaria, a la paret del davant, el Vagó de tercera d'Honoré Daumier i l’autoretrat de Gustave Coubert.

De matinada el conservador, abans de marxar, havia donat l’últim tomb a l’exposició, estava content del resultat, reunir tantes i tan bones obres d’art havia estat un esforç considerable, però havia valgut la pena.
Passejava lentament i tranquil·la, observava que tot estigués en ordre, va treure un borrissol de pols, va ajustar una porta, va centrar un cordó, no calia.

Quan va entrar a la sala groga va quedar glaçat:

- on cony és el noi?

Va recórrer el museu sencer, amb el cor accelerat, patint, esbufegant, havia de trucar a la policia, li havien robat el noi...

Quan va entrar al Saló dels Ben Nascuts on s’exposava la Sezession austríaca, allà enmig de l’Egon Schiele, Gustav Klimt, Oskar Kokoschka i Koloman Moser, un llambreig el va aturar, discretament penjat davant dels dos dibuixos de Klimt hi havia el noi amb un somriure sorneguer i complagut que el conservador mai no li havia vist.




Lliçó: Edu
Aquesta és la tercera aportació als Relats Conjunts.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

hehehe, El relat és bo i el que més m'ha agradat és el lloc on troba el noi xDD

zel ha dit...

Osti, tu, i jo sense enterar-me'n, sempre faig tard, voy volando!

Sergi ha dit...

Si que és espavilat aquest noi, i mira que és jovenet, eh? Desvergonyit. Bon relat, i molt matiner! Haurem de posar-nos-hi.

Anònim ha dit...

Ei!! un nou relat conjunt! me n'he assabentat pel teu blog. Molt original lo del museu! demà em posaré a escriure el meu. Salut!

[anonymous writer] ha dit...

Diga-li tonto al noi ;P

Bon relat!

Mireia ha dit...

M'encanta, el museu d' Ultramort...jeje! El poble és xulo i ara només li falta el nen aquest que s'escapa d'una sala a l'altre. Bon relat!

Floc ha dit...

Molt original! I sí, sí... molt espavilat el nen! Ell sí que en sap!

Salutacions!

Anònim ha dit...

MAU? jajajajaja!

Quin nen més espavilat, eh? Motl bé! :)

Anònim ha dit...

jejeje, diga-li tonto al xaval!! Bon relat :)

Tocat del cargol ha dit...

Què espabilat el xaval!!
Em trec el barret!!

Anònim ha dit...

eeiiiii...
jo hauria anat al mateix lloc!
que murri!

Anònim ha dit...

Je, je, posats a passar-te els anys penjant d'una paret...més val triar bé la companyia !

oriol ha dit...

qui no saltaria per anar a veure un Egon Schiele?

Mon ha dit...

en el MAU, fan descompte si anem en grup? Bon relat

samain ha dit...

Genial a on el troba, molt bo, però... segur que només estava ell mirant en aquesta sala?

Lluís Martí ha dit...

Molt ben trobat el relat. No m'estranya que sortís del quadre! Encara sort que el noi no va trobar el Playboy que té amagat el vigilant del torn de nit. Per què no el va trobar, no? :)

Salut!

Barbollaire ha dit...

jajajajaja!!!
Bo el relat!!
i el xaval... bé, és un xaval!!! ;¬)

Carles Casanovas ha dit...

No enteneu res, a mi el vailet em suggereix que és un noi gallec. No sap si puja o baixa, si entre o si surt. Si guanyarà o perdrà les properes eleccions.
Serà en Rajoy ?.I nosaltres com a babaus mirant com les senyores de sota es fa passar la picor...

Anna ha dit...

Bon relat! I quin noiet més trapella...Ja,ja,ja

Felicitats,
Anna