Vestit jaqueta

Avui toca història del xulo piscines. Té a veure amb la roba que duem habitualment.
L'uniforme de xulo piscines consisteix (com ja us he dit alguna vegada) en pantaló gris amb unes lletres brodades i samarreta groga amb coll i tres botons (tipus Lacoste per entendre'ns) amb els logos de l'empresa també brodats un a sobre de cada pit. La roba interior és de lliure elecció.

L'uniforme de recepcionista consisteix en vestit jaqueta blau marí amb camisa blanca. El logo de l'establiment a recepcionar està brodat a la jaqueta. En aquest cas no sé si la roba interior és o no de lliure elecció.

L'uniforme de pintor consisteix en pantaló curt o llarg blanc, samarreta variada (generalment amb publicitat d'algun establiment o marca del ram) i jaqueta també blanca. La roba interior serà blanca?

Quan arribes a algun lloc a fer una feina se suposa que els indigenes n'han de saber alguna cosa.
Arribo, aparco, vaig a recepció, ningú no en sap res. Com que sembla ser que l'únic que sap que s'ha de fer sóc jo demano que m'obrin les portes. La del vestit jaqueta com si sentís ploure, el pintor m'envia a la porta i alla m'espero a que vingui a obrir. No ve. Torno a la recepció, la del vestit jaqueta segueix sentint ploure i a sobre m'esbronca per deixar el cotxe al mig. Responc que no l'he deixat al mig que estic mirant de fer la feina que ells m'han encomanat i que no pateixi que per segona vegada ja m'espavilaré tot sol. Ella em mira malament i jo marxo amb cara de "hi ha gent que està al món perquè hi ha d'haver de tot". Trec el cotxe del "mig" i vaig a la recerca del pintor.
El pintor ha obert la porta de la sala de màquines i s'ha quedat tan ample. Li demano que m'obri la porta del carrer per poder accedir al recinte. Va a buscar la clau. Torno a la porta. Al cap d'una estona arriba el pintor, que li sap greu, no troben les claus i haurem d'enfilar-nos. Li diem que no pot ser, duem força pes i ens haurien d'obrir la porta. - És que jo sóc pintor - diu, ensenyant-me la roba que duu. Reiterem la necessitat de les claus (malgrat sigui pintor) i el de blanc marxa amb cara de " hi ha gent que per no treballar...".
Quan ja hem descarregat les coses de menys pes enfilant-nos arriba triomfant amb la clau i ens obre.
Conclusió: depèn de quina roba bloqueja les neurones.

P.S: Aquest cap de setmana amb la Marta i l'Edu vam anar al Visa Pour l'Image i val la pena s'acaba el diumenge. Ja us en faré cinc cèntims.