al servei del ciutadà

Avui ha estat el dia de la sal. I sense previ avís. Ahir també ho va ser una mica. En les últimes vint-i-quatre hores he canviat de lloc gairebé mil quilos de sal (en sacs de vint-i-cinc). Els d'avui però han estat a traïció.
El que havia de ser una feina suau - no res, mitja horeta demà al matí- ha representat un marronet. Els quinze sacs, que són a baix, s'han de pujar i tirar-ne la sal a l'aigua. La vintena de graons bellugadissos i que els sacs estéssin fets una merda (feia un any que n'acumulaven) ha estat reblar el clau.
A la tarda quinze més, no fa pujada però fins a la piscina hi ha un bon tros. He deixat la furgoneta al mig del carrer. Si puc estalviar un metre tot això que tinc. Els cotxes que es trobaven el carrer tallat donaven la volta... Tots?. No, tots no. Un ha seguit resistint al sentit comú, a la bona educació i a veure un pobre xulo piscines que arrossega sacs amunt i avall. S'ha esperat a que tornés i apartés la furgoneta per seguir el seu camí. I mira que l'alternativa és fàcil i curta.
Tot plegat que he fet lloc i quan ha marxat m'he tornat a posar allà on era per seguir descarregant sal.
Un detall sense importància, qui m'ha fet apartar per no fer mitja volta ha estat la Policia Municipal... al servei del ciutadà.