Abans i després

Tiraré de tòpic. Quan eren petites me les hauria menjades, ara me'n penedeixo de no haver-ho fet. Són la Mariona i l'Aina, l'Aina i la Mariona. Òstia que grans que ens fem...
Parlant de passar el temps, a l'estiu li queden deu dissabtes.

I per acabar històries del xulo piscines:
A moltes pel·lícules la senyora, sola i avorrida a casa, amb un perfecte maquillatge i pentinat, tot i acabada de sortir del llit amb una bata vaporosa, s'embolica amb el jardiner musculós i viril que poda, suat, uns arbrets del jardí. Qui diu jardiner, podria dir xulo piscines amb uniforme no? Doncs no fa gaire, abans d'ahir per ser concrets, arribo a una masia perduda al mig del bosc. També hi vaig cada setmana (vegeu Trastos, dos més avall). I allà està ella al mig del jardí. I jo que m'hi acosto. En aquell moment una ventada li aixeca la roba. Ella es tapa, però el vent insistent hi torna. Les calces queden visibles.
Acotaré la escena:

Ella: Dona rusa rossa (és la minyona de la casa), despentinada i suada, vestida amb una bata blava d'encarregat de taller, botes d'aigua verdes fins a sota els genolls i una Karcher a les mans... i és que la vida mai és com les pel·lícules.
Xulo piscines: Jo, i no m'entretindré en descripcions que la vida, en aquest cas, tampoc és com a les pel·lícules.