Març de 2006, aprofitem l'oferta. L'alta és gratuïta!. I et regalen la hòstia en barca!. Truquem a Telefònica. Cap problema d'entrada, flors i violes. Després sí.
Passa un mes, dos, tres... reclamem. -Sí, ho tenim previst- deien, però no arribava.
Quatre, cinc, sis... - és que no hi arriba línia aquí on sou - i perquè no m'ho deien abans!
Set, vuit, nou... - la culpa és dels veïns del carrer que no autoritzen penjar la línia per la seva façana i de l'Ajuntament de Torroella que no dóna permisos d'obra - i jo innocent que pregunto - i això m'ho pots donar per escrit?- encara m'espero.
Deu, onze, dotze... - a mi m'han dit que sí, que de seguida -
Tretze, catorze... després de més d'un any, ens n'hem afartat d'esperar. Anem a la botiga Vodafone i signem un contracte per 18 mesos amb internet i trucades a fix gratuïtes i entrem en un concurs per dues entrades per anar a veure el Barça.
Quinze... ahir van penjar la línia de telèfon a la façana de casa. Ara em dedicaré a esperar la seva trucada. Murphy.
Per cert us presento l'Arnau, el meu fillol. Aquell que era lleig al nèixer. No faré cap més comentari si vull que sa mare em parli. Jutgeu vosaltres mateixos.
2 comentaris:
Consti que jo, l'altra meitat del blog no estic d'acord amb les paraules del "padrí". L'Arnau per a mi és guapíssim (és cert que sortint d'uns pares com els que té costa d'entendre d'on li ve la guapura).
Clar, ja ha parlat la Sandra Bullock, hay que joderse!!!
Queden ajornats, indefinidament, tots els sopars, dinars, trobades... sobretot si ha de venir la Shakira.
Publica un comentari a l'entrada