Que bonic és anar a Girona el dia de Sant Jordi a passejar.
Tot plegat que ahir era el meu sant i vam anar a passejar i a exercir de catalanets cívics participant de la diada no oficial i treballada de Catalunya.
La cua per entrar a Girona va ser la més gran que hem fet des que vivim a l’Empordà. Al final aconseguim aparcar i anem a la Rambla que estava com un ou, amb una gentada d’escàndol intentant trobar un racó on poder comprar un llibre o una rosa. Valia tot per trobar un tros davant la parada de llibres (excepte a la llibreria de la Generalitat que estava buida) empentes subtils, colzes discrets, fintes elegants, tallades sorpreses, tot molt cívic i amb un somriure.
I vet-ho aquí que decideixo fer una queixa:
El fet que tinguis un fill o una neboda o la neta que va en cotxet, perquè no camina o no li vaga de fer-ho, no et dóna dret a utilitzar el cotxet i la criatura com a arma d’assetjament o ariet per obrir-te pas entre la multitud, perquè com tornis a clavar-me el cotxet als genolls agafaré la criatura, te la fotré als braços i cardaré el cotxet al riu. I no és una amenaça, que com deia aquell qui avisa no és traïdor, és avisador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada