Coses que passen, en menys de 12 hores hi ha hagut un gir. Anem fort cap al segon intent seriòs. De moment no donarem més pistes... no fos cas.
El cert és que té bona pinta i que ens fa il·lusió. A més s'han obert altres vies que no teníem previstes.
Estem fent un master en compra de vivenda a marxes forçades, el problema és que quan ens tinguin ensenyats, ja no caldrà, o potser sí, per explicar-ho a algú.
Ja veurem, però alguna cosa ens diu que serà una nit de pensar molt i dormir poc.
Pensament final que no té res a veure... o sí?: " la vida és un tango i s'ha de saber ballar "
dilluns, 31 de gener del 2005
Tramuntana
Cap de setmana profitós. Dissabte, com aquell que no vol i amb energies renovades, vam fer un intensiu de visites i quilòmetres.
Al matí La Bisbal, migdia Torroella i a la tarda Palafrugell.
El matí va ser molt bo amb sis visites, dues de les quals amb possibilitats interessants. Sembla que n’estem aprenent. El timming de tot plegat va ser clavat, fins i tot espectacular, ho vam anar lligant tot amb les diferents immobiliàries i amb els temps de recorregut com si ho haguéssim fet tota la vida. A part (per recomanació de la Cristina) vam anar a veure la Dolors, una fornera que ens tindrà un ull obert per si surt alguna cosa. Passi el que passi, quan tot s’acabi, a la Cristina l’haurem de convidar a sopar.
Al migdia vam anar a Torroella de Montgrí, a veure la casa de la iaia. No estava del tot malament, però la sensació és que anem a petar massa lluny, l’excusa que són deu minuts més al final ens hauria dut a Portbou.
La tarda va ser pitjor, vam obrir i tancar la opció Palafrugell. Hem descobert que per preu i qualitat no ens podem moure de La Bisbal. A Palafrugell vam fer dues visites, a la primera vam perdre el cotxe, l’havíem aparcat en una zona blava i després no el sabíem trobar. A la segona ens van posar una multa d’aparcament. Tot això acompanyats d’una tramuntanada de la hòstia i una fred que matava els moixons. I no sabeu com n’és de difícil posar el paperet del parquímetre dins d’aquell sobre minúscul amb aquestes condicions…
Ara tenim aquesta setmana per fer unes quantes consultes que ens han quedat pendents de dues coses que hem vist i n’hem agafat el telèfon.
Aprofitem per posar un anunci:
A part de casa o pis busquem portella de la benzina d’un Arosa, la nostra la va arrencar la tramuntana (no és conya) la vaig veure volar més de 50 metres.
Tot passejant per Ultramort, mentre feia un Stop vaig sentir un cop a la part del darrera del cotxe i a continuació alguna cosa va passar volant per davant, quan m’hi vaig fixar vaig descobrir el què era.
Resum del cap de setmana:
Al matí La Bisbal, migdia Torroella i a la tarda Palafrugell.
El matí va ser molt bo amb sis visites, dues de les quals amb possibilitats interessants. Sembla que n’estem aprenent. El timming de tot plegat va ser clavat, fins i tot espectacular, ho vam anar lligant tot amb les diferents immobiliàries i amb els temps de recorregut com si ho haguéssim fet tota la vida. A part (per recomanació de la Cristina) vam anar a veure la Dolors, una fornera que ens tindrà un ull obert per si surt alguna cosa. Passi el que passi, quan tot s’acabi, a la Cristina l’haurem de convidar a sopar.
Al migdia vam anar a Torroella de Montgrí, a veure la casa de la iaia. No estava del tot malament, però la sensació és que anem a petar massa lluny, l’excusa que són deu minuts més al final ens hauria dut a Portbou.
La tarda va ser pitjor, vam obrir i tancar la opció Palafrugell. Hem descobert que per preu i qualitat no ens podem moure de La Bisbal. A Palafrugell vam fer dues visites, a la primera vam perdre el cotxe, l’havíem aparcat en una zona blava i després no el sabíem trobar. A la segona ens van posar una multa d’aparcament. Tot això acompanyats d’una tramuntanada de la hòstia i una fred que matava els moixons. I no sabeu com n’és de difícil posar el paperet del parquímetre dins d’aquell sobre minúscul amb aquestes condicions…
Ara tenim aquesta setmana per fer unes quantes consultes que ens han quedat pendents de dues coses que hem vist i n’hem agafat el telèfon.
Aprofitem per posar un anunci:
A part de casa o pis busquem portella de la benzina d’un Arosa, la nostra la va arrencar la tramuntana (no és conya) la vaig veure volar més de 50 metres.
Tot passejant per Ultramort, mentre feia un Stop vaig sentir un cop a la part del darrera del cotxe i a continuació alguna cosa va passar volant per davant, quan m’hi vaig fixar vaig descobrir el què era.
Resum del cap de setmana:
Visites realitzades: 8
Bones: 2
No tant bones: 2
Dolentes: 4
Multes: 1 (3,30€)
Immobiliaris: 4
Plastes: 1
Mick l’enrrollat: 1
Sobrat: 1
dimecres, 26 de gener del 2005
Test Friki
Sort que tenim amics que ens escriuen comentaris, que no per demanats són menys agraïts.
El Suc de l'àlien ens ha passat un test per saber com n'arribem a ser de frikis (cliqueu al títol). És divertit de fer i en aquests moments que esperem el cap de setmana va bé de poder perdre 10 minuts a fer-lo, a part fa riure.
Per part meva he descobert que sóc un "gran friki" amb un percentatge del 26%, i això que vaig contenir-me mentre el fèia.
Pel que fa a la recerca de vivenda ahir vam rebre una trucada d'una immobiliària de Palafrugell. La trucada es va tallar quan se'ns va morir el mòbil i com que hem enviat uns dos milions de mails arriba el punt aquell en que no en tenim ni flors de l'immoble que ens expliquen que hem demanat. La qüestió és que no sabem qui ens trucava però esperem que hi torni.
Quan busques immobles per internet trobes diferents tipus de pàgina, les generalistes (habitaclia o idealista) i les de les immobiliàries (en aquesta pàgina n'hi trobareu moltes de la vegueria de Girona). Quan demanes informació des de les primeres no saps si ho fas a un particular o a una immobiliària i quan et responen costa una mica identificar el pis que t'estan venent.
Ara hem près una altra tàctica, mirem sempre d'imprimir o apuntar el pis o casa, el lloc i la pàgina d'on ho hem tret, així és una mica més fàcil de trobar, gestionar i descartar. Perquè aquí ve un altre problema. Les immobiliàries són bastant riguroses a l'hora d'eliminar els immobles venuts de les seves pàgines, però no tant de les pàgines generalistes, a part de que el particular que ven pot haver posat el pis a diferents llocs i un cop venuda la propietat no avisa de que ho ha fet... no ens expliquem gaire oi?
En resum que pots estar demanant informació sobre un pis que ja està venut, però qui l'està oferint encara no ho sap. Tu perds el temps i el comercial de la immobiliària també.
Ja ens direu que us ha semblat el test friki.
El Suc de l'àlien ens ha passat un test per saber com n'arribem a ser de frikis (cliqueu al títol). És divertit de fer i en aquests moments que esperem el cap de setmana va bé de poder perdre 10 minuts a fer-lo, a part fa riure.
Per part meva he descobert que sóc un "gran friki" amb un percentatge del 26%, i això que vaig contenir-me mentre el fèia.
Pel que fa a la recerca de vivenda ahir vam rebre una trucada d'una immobiliària de Palafrugell. La trucada es va tallar quan se'ns va morir el mòbil i com que hem enviat uns dos milions de mails arriba el punt aquell en que no en tenim ni flors de l'immoble que ens expliquen que hem demanat. La qüestió és que no sabem qui ens trucava però esperem que hi torni.
Quan busques immobles per internet trobes diferents tipus de pàgina, les generalistes (habitaclia o idealista) i les de les immobiliàries (en aquesta pàgina n'hi trobareu moltes de la vegueria de Girona). Quan demanes informació des de les primeres no saps si ho fas a un particular o a una immobiliària i quan et responen costa una mica identificar el pis que t'estan venent.
Ara hem près una altra tàctica, mirem sempre d'imprimir o apuntar el pis o casa, el lloc i la pàgina d'on ho hem tret, així és una mica més fàcil de trobar, gestionar i descartar. Perquè aquí ve un altre problema. Les immobiliàries són bastant riguroses a l'hora d'eliminar els immobles venuts de les seves pàgines, però no tant de les pàgines generalistes, a part de que el particular que ven pot haver posat el pis a diferents llocs i un cop venuda la propietat no avisa de que ho ha fet... no ens expliquem gaire oi?
En resum que pots estar demanant informació sobre un pis que ja està venut, però qui l'està oferint encara no ho sap. Tu perds el temps i el comercial de la immobiliària també.
Ja ens direu que us ha semblat el test friki.
dilluns, 24 de gener del 2005
Cap novetat
Avui no hi ha res de nou, tot just mirar alguna coseta a internet, però tot plegat continuem igual.
Per tant fem el segon intent de penjar una foto. A part del fet d'haver-la duplicat sembla que ens n'hem sortit amb èxit i com que tarda una mica en actualitzar-se és possible que durant uns dies hi siguin totes dues, la dels Da Vinci's ha desaparegut...
Hem penjat un acudit d'en Gary Larson un humorista que val la pena descobrir. Si cliqueu al títol anireu a la seva pàgina oficial que no val massa la pena. Si no amb el google ja sabeu que fer.
Larson
diumenge, 23 de gener del 2005
Mes visites
Aquest cap de setmana hi hem tornat, teniem programades tres visites que al final van ser dues. A la primera van ensenyar-nos tres pisos (un per dins i dos per fora). El que vam visitar a fons no està malament per la situació però és molt tancat, tota la llum prové d'un celobert i els vidres són glaçats... definitivament no. El segon no té mala pinta, és nou però cal veure'l per dins serà d'aquí a set dies. El tercer i últim massa vell. S'hi ha de fer massa coses i no en tenim ganes.
A la segona visita ens han explicat que la caseta vermella l'haviem perduda perquè el propietari l'havia posat a dues immobiliàries... mala sort. Ens han ensenyat uns quants pisos, també serà per dissabte vinent.
Ja que hi érem hem aprofitat per fer el guiri, s'ha de conèixer allà on volem anar a petar. Hem fet la ruta des de Verges a Camallera tot per caminets, passant per Jafre, Colomers i Vilopriu.
Per la setmana que ve tot serà més atabalador, ja tenim lligades visites a quatre immobiliàlies, dues al matí i dues a la tarda. Sembla que els dos milions de e-mails que hem enviat comencen a respondre.
Per acabar-ho d'adobar hi ha un bon rotllet que ha reaparegut, si les coses van bé ja l'explicarem.
Seguim sense saber com va el tema d'afegir-hi fotos... el Hello, Picasa i companyia. HELP!
A la segona visita ens han explicat que la caseta vermella l'haviem perduda perquè el propietari l'havia posat a dues immobiliàries... mala sort. Ens han ensenyat uns quants pisos, també serà per dissabte vinent.
Ja que hi érem hem aprofitat per fer el guiri, s'ha de conèixer allà on volem anar a petar. Hem fet la ruta des de Verges a Camallera tot per caminets, passant per Jafre, Colomers i Vilopriu.
Per la setmana que ve tot serà més atabalador, ja tenim lligades visites a quatre immobiliàlies, dues al matí i dues a la tarda. Sembla que els dos milions de e-mails que hem enviat comencen a respondre.
Per acabar-ho d'adobar hi ha un bon rotllet que ha reaparegut, si les coses van bé ja l'explicarem.
Seguim sense saber com va el tema d'afegir-hi fotos... el Hello, Picasa i companyia. HELP!
divendres, 21 de gener del 2005
Malament rai
Sort que s'acaba la setmana, el dimarts van dir-nos que no a la caseta vermella i avui a dues altres que haviem estat mirant. Sembla que els biorritmes o els altres no ens són favorables. Demà, malgrat tot, farem una altra escapada a veure que hi ha. Sobretot que no ens faltin les ganes.
Per cert, la foto dels Da Vinci's Notebook havia d'anar amb la lletra de la canço, però no sabem prou bé com va això dels blogs.
Si algú ens ho explica...
Per cert, la foto dels Da Vinci's Notebook havia d'anar amb la lletra de la canço, però no sabem prou bé com va això dels blogs.
Si algú ens ho explica...
dijous, 20 de gener del 2005
Compàs d'espera
Si a internet queda algun pis o casa o barraca o … que costi menys de 25 quilos ja no sé on buscar-lo. Ahir vam estar examinant uns 30 immobles, n’hi ha d’interessants i d’altres que no tant però concertarem alguna visita.
Hem ampliat fronteres cap a Osona, La Segarra i també La Garrotxa.
Aquest cap de setmana no podrem fer gaire res, però si dissabte sóc capaç de despertar-me a quarts de set (missió impossible!!!) potser faré una escapada, vam veure algun cartellet penjat que fóra bo d’estudiar.
Una de les coses que hem descobert amb la recerca és que es fan veritables "virgueries".
Com si no es poden encabir 3 habitacions, 1 bany, cuina independent, menjador-sala d’estar i safareig en 50 metres quadrats?
Què és un "loft" de 35 metres?
Pot existir un dúplex de 42 metres?
Un altre dia es pot tractar el punt de com varia el llenguatge quan s’aplica al tema immobiliari.
Hem ampliat fronteres cap a Osona, La Segarra i també La Garrotxa.
Aquest cap de setmana no podrem fer gaire res, però si dissabte sóc capaç de despertar-me a quarts de set (missió impossible!!!) potser faré una escapada, vam veure algun cartellet penjat que fóra bo d’estudiar.
Una de les coses que hem descobert amb la recerca és que es fan veritables "virgueries".
Com si no es poden encabir 3 habitacions, 1 bany, cuina independent, menjador-sala d’estar i safareig en 50 metres quadrats?
Què és un "loft" de 35 metres?
Pot existir un dúplex de 42 metres?
Un altre dia es pot tractar el punt de com varia el llenguatge quan s’aplica al tema immobiliari.
dimecres, 19 de gener del 2005
Teràpia (escolteu-la aquí)
Whenever life gets you down
Keeps you wearing a frown
And the gravy train has left you behind
And when you're all out of hope
Down at the end of your rope
And nobody's there to throw you a line
If you ever get so low that you don't know which way to go
Come on and take a walk in my shoes
Never worry bout a thing
Got the world on a string
Cus I've got the cure for all of my blues (all of his blues)
I take a look at my enormous penis
And my troubles start a-meltin' away
I take a look at my enormous penis
And the happy times are coming to stay
I got a sing and a dance when I glance in my pants
And the feeling's like a sunshiney day
I take a look at my enormous pe-e-e-nis
And everything is goin' my way(whistling)
(ad lib solo)PE-E-NIS(end ad lib solo)
EverybodyI take a look at my enormous penis
And my troubles start a-meltin' away
I take a look at my enormous penis
And the happy times are coming to stay
I got great big amounts in the place where it counts
And the feeling's like a sunshiney day
I take a look at my enormous penis
And everything is goin' my way (my trouser monster)
Everything is going' my way (my meat is murder)
Everything is goin' my way (size doesn't matter)
Everything is goin' my waaaaaayyummmm
Da Vinci's Notebook - Enormous Penis
Keeps you wearing a frown
And the gravy train has left you behind
And when you're all out of hope
Down at the end of your rope
And nobody's there to throw you a line
If you ever get so low that you don't know which way to go
Come on and take a walk in my shoes
Never worry bout a thing
Got the world on a string
Cus I've got the cure for all of my blues (all of his blues)
I take a look at my enormous penis
And my troubles start a-meltin' away
I take a look at my enormous penis
And the happy times are coming to stay
I got a sing and a dance when I glance in my pants
And the feeling's like a sunshiney day
I take a look at my enormous pe-e-e-nis
And everything is goin' my way(whistling)
(ad lib solo)PE-E-NIS(end ad lib solo)
EverybodyI take a look at my enormous penis
And my troubles start a-meltin' away
I take a look at my enormous penis
And the happy times are coming to stay
I got great big amounts in the place where it counts
And the feeling's like a sunshiney day
I take a look at my enormous penis
And everything is goin' my way (my trouser monster)
Everything is going' my way (my meat is murder)
Everything is goin' my way (size doesn't matter)
Everything is goin' my waaaaaayyummmm
Da Vinci's Notebook - Enormous Penis
dimarts, 18 de gener del 2005
Lleteres
Era massa bo per ser veritat, se'ns ha escapat, segons diuen avui mateix.
Tot plegat com el conte de la lletera.
Ara tornem a començar, de fet, no sabem de ningú que hagi trobat casa en un mes. Ja hauria estat l'òstia... Tot plegat una mica amb cara de tontos si que ens hi hem quedat, però som-hi, tot just acabem de superar la primera pantalla.
Tot plegat com el conte de la lletera.
Ara tornem a començar, de fet, no sabem de ningú que hagi trobat casa en un mes. Ja hauria estat l'òstia... Tot plegat una mica amb cara de tontos si que ens hi hem quedat, però som-hi, tot just acabem de superar la primera pantalla.
dilluns, 17 de gener del 2005
Dimarts 18
Sembla que demà farem l'oferta i després esperarem a veure que diuen, entrem als 10 dies claus de l'aventura i si va tot bé (toquem fusta) encara ho haurem fet bastant ràpid.
Avui és l'aniversari de l'Aina. Fa cinc anys.
Avui és l'aniversari de l'Aina. Fa cinc anys.
Segon repàs
Si hi ha una finestra o no a l'habitació del darrera és la causa oficial de la segona visita a la caseta vermella (la façana ho és). O sigui que agafem el cotxe i quilometrada fins al Baix Emporda. Aquest cop però no ho fem sols a la visita vindran uns amics a donar-nos una opinió que ja coneixem de vell antuvi. A l'hora de gastar-te uns quants milions el fet de que un altre t'acompanyi et fa sentir menys culpable i menys desgraciat.
Quan arribem fa fred són les 10 del matí, els amics ja hi són, la mossa de les finques encara no. A l'entrada del carreró que porta a la casa hi ha abelles mortes, casualment a la casa que hem de deixar passa el mateix (serà un senyal?).
Sense massa retard arriba la venedora i li fem un segon repàs a la casa, hi ha coses que canvien quan te les mires per segona vegada.Després de la visita volem anar a fer un cafè amb els amics però la comercial se'ns enganxa i ens porta a ca la cosina a fer-lo. Descobrim el primer bar del poble i passem pel davant del segon.
De tornada a la immobiliària a la carretera hi ha un control de la guàrdia civil i com que fem cara de terroristes ens paren i escorcollen el maleter del cotxe. Després desmonten la paradeta i darrera nostre marxen.
En resum aquesta casa té molts números però és careta, sembla que el propietari està disposat a escoltar ofertes o sigui que pensarem una xifra i la farem arribar a principi de setmana.
Quan arribem fa fred són les 10 del matí, els amics ja hi són, la mossa de les finques encara no. A l'entrada del carreró que porta a la casa hi ha abelles mortes, casualment a la casa que hem de deixar passa el mateix (serà un senyal?).
Sense massa retard arriba la venedora i li fem un segon repàs a la casa, hi ha coses que canvien quan te les mires per segona vegada.Després de la visita volem anar a fer un cafè amb els amics però la comercial se'ns enganxa i ens porta a ca la cosina a fer-lo. Descobrim el primer bar del poble i passem pel davant del segon.
De tornada a la immobiliària a la carretera hi ha un control de la guàrdia civil i com que fem cara de terroristes ens paren i escorcollen el maleter del cotxe. Després desmonten la paradeta i darrera nostre marxen.
En resum aquesta casa té molts números però és careta, sembla que el propietari està disposat a escoltar ofertes o sigui que pensarem una xifra i la farem arribar a principi de setmana.
dilluns, 10 de gener del 2005
Sant Tornem-hi
L'hem cagada, aquest cap de setmana hem pujat a veure que tenien de nou a les finques i estava tancat a sigui que res de res, serà dissabte que ve.
Comencem a fer pràctiques per deixar de ser xaves:
comprut, surtut, pringut...
Comencem a fer pràctiques per deixar de ser xaves:
comprut, surtut, pringut...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)