Hasta la victoria siempre

S'acosta el final, ara una mica retardat sobre l'avançament previst...
Bé, el que vull dir és que van fer-nos correr per demanar la hipoteca. Semblava que a principis de novembre tindríem pis, però no. Es retarda a mitjans de mes, això vol dir (si fos veritat) que s'avançarien quinze dies sobre la data de lliurament.
Tot comptat i debatut acabarem entrant al pis a principis-mitjans de desembre. Entre donar d'alta tots els serveis (llum, aigua, gas i telèfon) i posar-hi cuina, nevera, llit i alguna cosa més que ens cal ens n'anirem a aquestes dates.

Una altra cosa. Fa uns quants dies vam comentar a la llogatera del pis de La Bisbal aquests terminis i sense avisar-nos ja està enviant gent a veure la casa. Ara a més de mirar pel nostre habitatge ens hem de dedicar a fer d'agent immobiliari ensenyant el que encara és casa nostra a d'altres, és el cercle de la vivenda ensenyar i que t'ensenyin. Es fa entranyable veure com algú que no coneixes entra a la nostra habitació i veu el cubell de la roba bruta amb les samarretes brutes i les calces i calçotets penjant de les vores. Però ves que hem de fer? nosaltres també vam estar veient pisos on l'amo s'escarxofava al sofà mentre la mestressa ens ensenyava el bany nou que havien refet.

I la foto què?... Fa mesos vam comentar que aquesta foto la penjariem al pis per recordar que malgrat la hipoteca no havíem de perdre l'esperit revolucionari...

vet'ho aquí...Hasta la victoria siempre!!! mentre no continuin pujant l'Euribor dels collons.