- Jordi?
- Què? - Ara el normal seria que em respongués rient:
- Merda amb cafè! - però no, des del seient del darrera em pregunta:
- Saps quant són infinit més dos? - Intento buscar una resposta adequada i tot i que, força sovint li foto unes boles d'escàndol, avui se m'acut que serà millor deixar-lo dir.
- No, quants?
- Un - em respon. M'aturo a pensar una estona...
- Per què fan un?
- Perquè dóna la volta i torna a començar, després de l'infinit ve el zero i després l'u.
Reflexiono sobre aquest concepte circular o esfèric d'entendre el món i sobre el fet que estigui parlant d'això amb un nen de cinc anys fins que em fa una altra pregunta:
- Jordí?
- Què vols Quico? - el veig pel retrovisor lligat al seient del darrere amb una rialla murri.
- Set i set?
