A la benzinera

Han aturat el cotxe d'alta gamma al costat de la benzinera, Ell i Ella n'han sortit corrents obrint les portes del darrera i deixant les del davant obertes. Massa què es maneguen no es veu però Ell per un costat i Ella per l'altre sembla que saben què es fan.
De cop, per la seva banda, Ell en treu un nadó nu i el posa al seient del davant, Ella li passa la roba perquè el torni a vestir i en acabat, amb els bolquers bruts i les tovalloletes usades, va cap al contenidor que hi ha entre l'estació de servei i la botiga de recanvis i hi llença el paquet.
En tornar cap al cotxe on Ell ja està posant la criatura a la cadireta, Ella s'atura, es mira un dit, se l'eixuga als texans i després se'l llepa.

Tot esperant els sabaters caminen damunt l'aigua i copço la força de la natura. Entre les llambordes les formigues hi han fet nius. Ara, per tot, hi ha petits cons de sorra que fan d'entrades i sortides a corrues d'insectes que es creuen van i tornen de qui sap on. Aprofitant aquests forats hi han crescut pixallits que ja tenen la flor groga.
Des de la tanca una tija d'heura s'acosta a l'aigua arrossegant-se per terra i passant per sota de les gandules polsoses. Per tot el volt de la piscina, ara verda i plena de vida, hi creixen plantes. Se m'acut que si tot això ha passat en mig any d'abandonament... quan caldria per fer desaparèixer la terrassa sota l'herba?

Retallada

Fa dos mesos vaig anar al CAP de Cardedeu per un dolor insistent, allà amb diligència i eficàcia em van enviar a Granollers a fer-me unes radiografies de tòrax frontal i lateral i un electrocardiograma. Quan ho vaig tenir tot fet vaig tornar a demanar hora al CAP per rebre’n el resultat. El resultat, tot i ser ben fonamentat i raonat, consistia en aguantar-me i esperar que la cosa remetés tota sola, no em va convèncer i vaig demanar a la meva metgessa si hi podia fer alguna cosa més. Ella va fer-me un volant per visitar un traumatòleg a l’Hospital de Granollers.

Avui hi he anat, el metge no en sabia res del què em passava, li he hagut de tornar a explicar tot el procés. Després d’explorar-me m’ha dit que calia fer-me unes radiografies de tòrax frontal i lateral. Li he explicat que les radiografies ja me les havia fet i les tenien a Cardedeu,- ja però jo no les tinc, m’ha comentat. També m’ha fet saber que el meu problema no era de traumatòleg si no de reumatòleg.

Ara tinc hora pel dia de la revetlla de Sant Joan a les set de la tarda per tornar a fer-me les radiografies i quatre dies més tard per la visita amb el reumatòleg.

És normal que el meu expedient no pugui anar del CAP de Cardedeu, on tenen les radiografies, a l’hospital de Granollers? Cal haver-les de repetir fent perdre temps i diners a tothom? Estan parlant de retallades a la sanitat i no m’estranya si anem repetint visites i radiografies. Potser més que retallar caldria gestionar una mica millor no?

República

Diuen que avui toca celebrar o commemorar la proclamació de la República. Bé doncs, si es tracta de fotre un rei a fora celebrem-ho i a poder ser repetim-ho, si es tracta de sentir-nos enyorats per la proclamació de la República Catalana, recordem-ho. El que no faré serà penjar la bandera tricolor perquè cal no oblidar que els qui feien onejar aquesta bandera són els que van privar-nos de ser independents per dues vegades, que republicans sí però espanyols també i tot i que democràticament els catalans van votar ERC els d'allà, com sempre, ja ens van deixar clar que per preservar la indisoluble unidad tenien, republicans o no, un bonic exercit.

Companyes i companys: Visca la República... Catalana

L’elefant ja fa massa dies que m’observa com si esperés alguna cosa o altra. A fora quadres carabasses envoltats de foscor es confonen amb el reflex del vidre doble i a dins llumets verds em comuniquen amb el món. Me n’adono tot d’una que n’estic envoltat de llumets.

Tanco el llum per ser-ne encara més conscient i ja no escric amb tanta rapidesa. Tinc clara la posició de les lletres però sempre he mirat el teclat a l’hora d’escriure.

La majoria són verdes però també n’hi ha una de vermella, una que grogueja i una altra d’un blau elèctric. Ni ha que parpellegen i si m’hi fixo més la majoria són quadrades. Com els de fora...

Tanco el quadrat.

Tres coses

Abans d'ahir escoltant l'internauta en Partal li comentava a no recordo qui que un dia hauria de fer un llibre sobre el procés d'acceptació del domini .cat, aquest va respondre que potser ho faria quan estés jubilat i no hi tingués res a perdre. Això mateix està fent ara en Pujol, a veure que triga la caverna a dir que és vell i repapieja.

Ahir vaig anar a Sancho D'Avila i vaig constatar, una vegada més, que malgrat sé que és un formalisme i tenint en compte que aquest cop era veritat, segueix costant-me molt dir a algú que l'acompanyo en el sentiment.

Avui he tornat al tanatori i no he pogut evitar pensar en el noi i la noia que tocaven el piano i un violoncel. Me'ls he imaginat a la discoteca lligant:
- i tu a què et dediques?
- sóc músic
- a sí! I on toques?
- ...