Hi ha finestres de colors; blaves, vermelles, grogues i verdes. Un rellotge blanc diu que és tard o comença a ser-ho, tot depen de qui s'ho miri i de com ho faci, perquè quan ho pensem sempre surt bé com quan somies en anglès que el parles de puta mare i et saps les lletres de les cançons. 
Com la pilota dels nens que, per molt fort que la xutin, mai no arribarà a la lluna. Les coses són. El bassal al final del tobogan és, sempre que plogui i l'hora de marxar cap a casa i baixar del gronxador capcot i resignat. 
Hauria de ser fàcil com la parella que festeja i s'abracen i es beses i juguen, és l'hora del cel blau fosc i dels llums carabasses, de caminar cap a casa abstret del que passa a fora i distret del que va per dins. 
Demà Errol Flynn. 

Me l'estic escoltant a sobre...

Lamparetes

Relats Conjunts

A sota de tanta roba, 

tantes plomes, les joies i els guants, 

rere aquesta mirada absent 

i l'expressió neutra, 

no sou res. 

Sou buits, fantasmes sense ànima.

Us penseu que aneu disfressats 

però ja fa temps 

que els vostres vestits 

i màscares us van atrapar. 

Ara, espectres inexpressius 

us passejareu exhibint les prendes 

orgullosos d'uns parracs

que és l'únic que us queda. 

Ballareu sense ritme i sense cor,

d'esma, recordant potser llunyanes

velles melodies ancestrals. 

A mi ja no m'enganyeu més, 

sé què amagueu:

Sou morts. 

Una altra aportació als Relats Conjunts

Pel fil blau hi ha alternatives; seguir endavant, tornar enrere, caure cap a un costat o cap a l’altre, quedar-te quiet, saltar, fer la vertical, penjar-t’hi de dues mans, d’una, caure, volar. Totes són fàcils o difícils, se’n pot triar una o dues, o tres o totes però s’ha de triar.

també podria ben ser que no tingués res a dir o a explicar

o que el que vull dir i explicar ho faci d'altres maneres

de veritat, demà miraré de posar-m'hi però no prometo res