Hi ha dies que comences adormint-te. Tampoc és res massa important però el que si que ho és, és anar agafant certes rutines de cara a l'estiu quan els dies seran llargs i espero que la feina dura. Després d'un cafè amb llet surts amb la carpeta sota el braç i marxes a fer aquella feina que d'entrada no es cobra però esperes que te'n porti de l'altra. I camines, com diria aquell, tris, tras, tris, tras... amb un mapa mal imprès del Google Earth ple de puntets blaus. I t'hi passes una bona estona i sues, perquè sobre el mapa tot es pla, però els carrers fan pujada...molta pujada. I penses que es millor deixar el cotxe a baix que al cap i a la fi la tornada baixant serà més fàcil. I busques bústies i hi vas deixant paperets, que t'agradaria que fossin com les pedretes que fan tornar la gent cap a casa o cap al telèfon.
Dines bocata i a la tarda ordinador i més mapes per demà i més fotocòpies i alguna factura que demà passat és últim dijous de mes.
Cap a quarts de nou del vespre però, va i et donen una bona notícia.Tot just abans de baixar a sopar. I penses que n'hi ha més d'un que estarà content.
Vaig a dir-li a la Marta.





