Un dia

Hi ha dies que comences adormint-te. Tampoc és res massa important però el que si que ho és, és anar agafant certes rutines de cara a l'estiu quan els dies seran llargs i espero que la feina dura. Després d'un cafè amb llet surts amb la carpeta sota el braç i marxes a fer aquella feina que d'entrada no es cobra però esperes que te'n porti de l'altra. I camines, com diria aquell, tris, tras, tris, tras... amb un mapa mal imprès del Google Earth ple de puntets blaus. I t'hi passes una bona estona i sues, perquè sobre el mapa tot es pla, però els carrers fan pujada...molta pujada. I penses que es millor deixar el cotxe a baix que al cap i a la fi la tornada baixant serà més fàcil. I busques bústies i hi vas deixant paperets, que t'agradaria que fossin com les pedretes que fan tornar la gent cap a casa o cap al telèfon.
Dines bocata i a la tarda ordinador i més mapes per demà i més fotocòpies i alguna factura que demà passat és últim dijous de mes.
Cap a quarts de nou del vespre però, va i et donen una bona notícia.Tot just abans de baixar a sopar. I penses que n'hi ha més d'un que estarà content.

Vaig a dir-li a la Marta.

per la finestra

reflectint-se a la paret

llum de lluna

- Molt bé, d'acord. Ara ja sé què és. Però podries dir-me d'on ve i per què ho tinc?
- No, em sap greu.

Últimament he descobert que és més inquietant no saber que tens que tenir-ho. 

Sigui el que sigui.

Sota les travesses enquitranades de la tanca s'hi van amagant les sargantanes a mesura que m'hi acosto. Al solar, a l'altra banda del carrer, hi ha un esplugabous. Està brut. Normalment els ocells tenen el plomatge net però aquest sembla com s'hi s'hagués arrossegat pel fang i les seves plomes blanques són ben marrons.
Hi ha brots tendres als rosers i flors als ametllers. Ja és un tòpic patir per la gelada. I si només fos per això rai.

Pujant per l'escala al segon pis hi ha caixes apilades i cadires enfilades i portes amenaçadores. A fora criden però no ho sabré fins més tard quan m'hagin alliberat de fer postures estranyes en una superficie freda.
El sol toca la façana i a baix a peu de carrer hi fa fred. M'aturo. Sempre he pensat que és una mala idea, al final has d'esperar que es refredi i això vol dir més estona de tamboret que d'altra manera quedaria buit abans.
Quantes en fas amb mitja dotzena?

Símil

Avui se m'ha acudit un símil (patilleru?): La relació entre Espanya i Catalunya és com el joc de pedra, paper i tisores. El problema rau en que mentre els espanyols saben i tenen els tres moviments, els catalans portem tota la vida només fent paper, no fos cas que si féssim tisores ells ens traguessin la pedra... i així no hi ha qui guanyi.

Resposta

Als comentaris del darrer post em pregunteu que vaig respondre a la pregunta. Quan feia la feina de monitor (sí, tots tornem a tenir un passat) jo ja era xulo piscines, en excedència però ho era i abans de començar a la casa de colònies l'astronomia per mi eren quatre conceptes dispersos més o menys ben entesos.
És cert que després del curs de formació un, que mirava de ser el més professional possible, es va empapar del tema: La història del temps d'Stephen Hawking, Cosmos del Carl Sagan i manuals, llibres i articles variats.

Tot plegat que arriba el moment de la pregunta fatídica. Jo professional com era hauria hagut de respondre el que tant clarament torna a explicar en Dan en el seu últim post, però heu de tenir en consideració quatre excuses:
1a Jo no sóc, ni era, en Dan (afortunadament per en Dan).
2a Les sessions eren de cinquanta minuts i la classe s'acabava.
3a Era el primer cop que un nen em descol·locava.
i 4a El professor dels nens i les nenes estava a la sala.
Així doncs en un moment de covardia vaig deixar anar:

- Tu què pretens? enfonsar-me la classe!

En aquell moment tothom va riure i amb la riallada general vaig donar per finalitzada la sessió.
Mentre tots marxaven vaig anar a buscar el professor perquè m'indiqués qui m'havia fet la pregunta. Tots tres drets a la sala de l'espai profund vaig mirar d'explicar-li.

- M'és molt difícil explicar-te un concepte que ni jo mateix acabo d'entendre, vaig començar i, més menys que més, alguna cosa vaig dir...