on

Llegia fa una estona el nou post d'en Dan i m'ha fet pensar en una cosa que em va passar fa uns quants anys...

Jo treballava de monitor d'astronomia en una casa de colònies (sí, tots tenim un passat...) Cada setmana, de novembre a juny, venien un parell de grups de nois i noies a passar tres dies.
Al temari hi havia de tot, el sistema solar, la lluna, estrelles i constel·lacions, mitologia i entre algunes coses més, cosmologia. Cal dir que cada tema s'adaptava a l'edat que tinguessin els nanos. Un dia a un grup de dotze d'anys els explicava que Hubble, el del telescopi, havia determinat que l'univers s'estava expandint, - imagineu, els deia - que l'univers és com un globus que quan va començar estava desinflat i cada cop es va inflant i fent-se més gros... La metàfora del globus era un clàssic, no fallava mai. Aquell dia però a les fosques de la sala de llum negra on fèiem la classe sento una veu de nen:
- Jordi?
- Sí, digues
- D'acord, entenc que un globus es pugui inflar dins d'aquesta habitació, però l'univers ON s'infla?

divendres, gener 28, 2011

Monstres

Mentre m'espero a la butxaca hi duu la Matilde.

L'avi se m'ha colat per la cara, en saben molt els avis... amb la tonteria l'ha esperada a la porta i ha entrat amb ella sense encomanar-se a déu ni al diable i ja se sap que en saben més per vells. Tampoc és que tingués massa pressa però m'ha fet ràbia.

Mentrestant un mussol li explicava a un nen la importància de dormir i una mare llegia al seu fill els consells pedagògics del final del llibre. No ho sé... trobo que potser no calia argumentar amb el nen que quan se l'envia a dormir hi ha una por natural a l'abandonament, la solitud i els monstres.

Generalment tots sabem què tenim o d'on ens ve. De cop però, un dia, hi ha alguna cosa que falla que no acaba de girar rodó i el problema no rau tant en que no funcioni sinó en no saber què i per què no funciona.

Se m'acut que als monstres se'ls tem perquè no tenen nom. Fixeu-vos-hi.

Tot plegat segueix sense funcionar massa bé però al menys ja hem posat fil a l'agulla. Se m'acut que potser me'ls hauria de llegir jo també els consells pedagògics, potser descobriria que a tot arreu n'hi ha de monstres i de pors. La qüestió és que no sé on he deixat el conte... ni el conte que hauria de llegir.

dissabte, gener 22, 2011

Si no fos perquè és tardíssim i perquè, ara per ara, no sé massa que dir, potser podria fer un post. Fins i tot hi podria posar una foto, però sabeu què? Com és tant tard, exactament dos quarts i mig de tres, ja sóc al llit i per posar una foto hauria d'anar a l'ordinador i em fa mandra. S'hi està tant bé i calentó aquí sota el nòrdic que ara mateix no en sortiria per res.
Sabeu què? Que ho he decidit, no el faig el post. Vaig a provar de dormir.

dijous, gener 20, 2011

Relats Conjunts

Un minut...

Devia tenir catorze o quinze quan hi vaig ser. Recordo les sensacions de ser en aquella platja i d'imaginar les bombes i els trets. Encara hi havia les vigues clavades a la sorra i els molls flotants. Segurament  va ser el primer tema que vaig estudiar per què m'interessava.Overload, Normandia, el dia més llarg.

Quaranta segons

Recordo la sensació de respecte i el nus a la gola al cementiri nord-americà. Van portar terra dels Estats Units per què els seus morts hi reposessin. Pasejant per l'herba entre creus i estrelles de David trenta mil morts em feien pensar que aquell gran país havia enviat els seus joves a morir per la vella Europa.

Vint segons...

Ara em disposo a morir. Faig la última ullada al rellotge i si tot va com està previst d'aquí a deu segons el petit artefacte nuclear que tant ens ha costat fer arribar al centre de Nova York... seran molts més de trenta mil.

Cinc, quatre, tres, dos...

Com és que he canviat tant?


Una altra aportació als Relats Conjunts.

dimecres, gener 19, 2011

Llagosta

Segurament és una llegenda, no sé si urbana però almenys insular, però m'havien explicat que en una illa-presó d'aquestes que van instal·lar els europeus a illes de l'Atlàntic i del Pacífic durant l'època colonial, els presos es van amotinar perquè cada dia menjaven llagosta. Es veu que allà hi eren molt abundants.
Doncs amb el Barça comença a passar el mateix, les manetes ja avorreixen...

o no?

Per cert, qui més s'hi apunta?

dijous, gener 13, 2011

Omplint les nits

el Nòmades del vent

ha fet cinc anys

dimecres, gener 12, 2011

Cartes al futur

La Carme que és una persona assenyada i amb molta punteria m’ha fet mitja feina. En el seu comentari diu:

Pensava, que tota carta, per la seva pròpia naturalesa de missatge escrit que ha de ser llegit més tard... sempre és una carta al futur. Avui dia hem convertit aquest futur en un futur molt immediat. Però fins no fa gaire les cartes arribaven molts dies més tard.


I després d'això moltes preguntes...

Responc doncs les moltes preguntes que a mi no me’n semblen tantes

De quin futur podríem estar parlant, d'aquí 1 any? 5 anys 20 anys? o d'aqui 100?

Els que calgui, m’és igual. El que sí que hi ha és un límit per baix... posem-hi sis mesos a partir de que s’iniciï el blog? Després és cosa d'anar programant posts.

A qui haurien d'anar dirigides les cartes, a la gent del futur en general? a persones concretes?

Tan se val a qui vagin, potser a nosaltres mateixos. Es tracta d’explicar a qui ho llegeixi com ens pensem o com ens agradaria que fos aquest futur que ve. La gràcia està en que en llegir-ho d’aquí a X temps veurem què hem encertat i què hem fallat.

Poden tenir alguna relació les cartes al futur amb el testament blocaire o l'hereu blocaire?

No tenen perquè, van ser idees paral·leles però que no han d’anar lligades. Això sí si algú ho vol fer... endavant les atxes!

Vols dir que podria ser un blog conjunt?

No “podria ser”, ÉS un blog conjunt, per tant qui vulgui participar-hi que m’enviï un correu amb la seu e-mail i serà donat d’alta. A partir d’aquell moment ja es poden començar a programar posts.

Un projecte pel 2011!

Efectivament, aquí comença i que vagi tirant a veure que en surt.
Com a altres idees se m’acut també que de tant en tant es podrien proposar temes per deixar cartes amb aquesta temàtica, per exemple les properes eleccions municipals, l’arribada de l’home a Mart, travesses sobre la lliga del 2015 o una carta d’amor.

Què doncs? Qui s’hi anima?

diumenge, gener 09, 2011