Llocs

Distret torno al camí dels arbres grossos, han fet neteja, ara el rec baixa ample i net. Fa núvol però la tarda és clara i freca i el ventet fresc m'agrada. Quan arribo al riu és tot obert, han segat els marges i ara es veu ampli i sencer. Els ocells se senten però no es veuen. Tot seguint el camí hi han plantat arbres que ara que són petits estan protegits amb malla.

A aquesta hora els gavians fan camí cap a la platja. A l'aigua poc fonda hi neden peixos i l'ànec que he espantat ha fugit a amagar-se al canyissar. Faig cap al pont i ja sento la fressa de l'aigua, el castell a l'esquerra a dalt. Ara em sap greu de no haver-hi pujat mai.

Enfilats als arbres hi ha corbs marins i criden quan passo. Em fa gràcia pensar que em saluden. A terra un ratolí mort.

Quan vas a parar a un lloc poden passar dues coses: que t'acabis fent al lloc o que el lloc es faci a tu. I no és el mateix.

Porra

Avui mentre dinàvem amb en Xevi i l'Adrià hem fet la porra de les eleccions de diumenge. Més o menys hem comprovat que, tret d'algun cas i amb una forquilla (ara faig de Francino) de no gaires escons, tots tres ens assemblàvem força en les prediccions.

Actualment hi ha 135 escons en joc i el repartiment de les últimes eleccions va ser el següent:

CiU: 48

PSC: 37

ERC: 21

PP: 14

ICV: 12

C's: 3

Goseu a fer la vostra porra dels resultats?

El guanyador o guanyadora haurà guanyat i prou. Que hi ha crisi!

Taronges Bollo

Jo vaig dir això:



I avui em responen:

Jorge García Polop said...
Anunci Taronges Bollo

Distingit Sr. Casanovas:

Us demane primer una disculpa per utilitzar aquest canal però no dispose del seu correu.

Ens ha arribat la seua queixa per la deficient gramàtica en la locució de l'anunci que està sent emès en TV3. Primer que res agrair-li la cura en defensa de la correcció de la llengua. Hem fet un control de l’origen del problema i puc donar-li
algunes respostes.
La traducció es va fer correctament i, fins i tot, algunes de les locucions d’arxiu també ho són. En algun moment es va introduir el castellanisme, sembla que de forma automàtica per la locutora. Fins i tot ací a València tendim a dir, incorrectament la frase traduint paraula a paraula de la equivalent castellana i per això no va ser detectat. La diferencia en la pronunciació és mínima però la gramatical, com vostè
afirma, es imperdonable.
Som conscients de la necessitat d’absoluta correcció idiomàtica i per això demà serà enviada una còpia correcta a TV3.
Quedem a la seua disposició per a qualsevol altra inquietud que afecte la nostra marca.
Atentament.

jgpolop@gmail.com
Director de Marketing

I ara què voleu que us digui? Hores d'ara encara no m'ho crec massa, tot plegat per un comentari al Twitter. També podria ser que fos una broma, encara que no m'ho sembla.

No sé que fareu vosaltres però pel que fa a mi em penso afartar de melons, síndries i taronges Bollo.

Avís: avui he rebut la propaganda dels C's i també n'he fet un comentari de les errades al Twitter. Per molt que rectifiquin (que no crec que ho facin) no els penso votar.

La pregunta

Un dia acompleixes una promesa, agafes el teu nebot de set anys i te l’endús a passar el dia voltant per Barcelona. En Roger té set anys i ha viscut des que va néixer en un poble de 182 habitants.

- Què vols fer Roger?
- Veure la Sagrada Família

A l’escola l’han estudiada i li fa il·lusió. Després del viatge està tant cansat d’anar en cotxe que quan hi passem per davant ni se n’adona. Aparquem lluny i ens hi acostem a peu pel carrer de Provença. Encara no la veu i això que ja és fosc i està il·luminada. De cop li canvia la cara i fa un somriure immens. M’agafa fort la mà. Hi donem la volta sencera, ens explica el trencadís i que al Senyor Gaudí el va atropellar un tramvia. Se’ns posa a ploure i hem de córrer a aixoplugar-nos a sota d’un balcó a la cantonada de Marina amb Provença.

- Què és això?
- L’entrada del Metro

Ens diu que no hi ha pujat mai i tirem cap als túnels. De Sagrada Família a Maragall (enllaç amb L4) i tornar tota una aventura. Les escales mecàniques una altra. I s’ho passa pipa i nosaltres també.

- I on vols sopar?
- Al xino

De xinès ja n’ha menjat sovint, a casa en van a buscar i té clar el que vol: arròs tres delícies i aquells fideus marrons. Agafem el cotxe per anar al Restaurant del Senyor Li a El Masnou. A l‘autopista a l’enllaç amb la Ronda litoral hi ha retenció. La Marta diu:

- Hi ha un embús

I en aquell moment en Roger fa una pregunta... innocent... perfecte... l’enveja de totes les preguntes... la que tots voldríem fer:

- Què és un embús?

Del llit estant sento com plou i el degotall constant sobre la barana fa el ritme descompassat de la melodia d'una sola nota que em relaxa i m'adorm. Es hora de dormir

Relats Conjunts

- Houston teniu un problema!
- Deixa-ho, no val la pena que els ho diguem, tot plegat tampoc podrem canviar res.

Per la finestra, astorats, els sis astronautes de la ISS (quatre homes i dues dones) veien com la lluna, per un fet absolutament imprevisible, havia sortit de la seva òrbita i es dirigia inexorablement cap a la terra.

Immediatament un d'ells va planejar l'assassinat de dos dels seus companys.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

Pregària

Avui era l'aniversari d'en Quico i hem improvisat un sopar. La celebració bona serà diumenge però per no anar-hi amb les mans buides he comprat una tonteria.
Quan ha acabat de sopar (poc, pels nervis i l'excitació) l'he cridat: tinc una cosa per tu. Li dono el paquet i mentre el desembolica, com una pregària diu: que no sigui roba...

M’ha agradat trobar-te,
que em fessis el mateix somriure enorme de sempre,
el mateix petó
i la mateixa abraçada.

I no cal dir res més.
O sí... si tu vols.
Perquè de vegades, passa i t’enxampa en boles.

I sí, esto tuyo tiene un post o cent, o mil, o tot un blog. Per què no?

sis

Una cosa de família i una altra cosa, també de família.

Per cert que del sis me'n vaig oblidar... atabalamentes que ens distreuen, ves.

Quins posts més curts que em surten oi? Serà un efecte secundari del twitter? O només mandra?