Avui el Sr. Gerent ha entrat a sac:
Això està mal fet, mal instal·lat, mal muntat mal reparat i és tot una merda. El cas és que, mentre deia això, al davant hi tenia l’amo de l’aparell, l’instal·lador de l’aparell i el reparador de l’aparell (en aquest cas jo mateix).
He provat d’explicar el motiu del perquè l’havíem cridat però seguia en tromba i maldient de tot a tort i a dret. Al cap de deu minuts ja no aguantava més. Aprofitant que el Sr. Gerent ha sortit a buscar una peça al cotxe he demanat disculpes al meu cap: o marxo o ens les tenim...
Mentre m’allunyava sentia com l’home menystenia el seu propi aparell i a sobre explicava el preu de cost de la peça que jo havia canviat un mes abans.
He rondat per l’hotel, és un lloc bonic a les muntanyes del Lluçanès i he arribat on tenen tancats els gossos. De cop m'ha arribat aquella flaire especial barreja dels cagats i pixats de les bèsties amb el desinfectant que es deu fer servir per netejar, suposo. És una olor que m’ha fet anar molt enrere i recordar els gossos de Ca l’Andreu. Allà en criaven i les gàbies feien la mateixa olor.
He pensat que ja calmat havia de tornar a la reparació. El Sr. Gerent continuava amb la seva actitud. Veient la cara del meu cap i de l’amo de l’hotel m’hi he vist en cor: perdona! la màquina l’he reparada jo i en tinc els ous pelats de fer-ho.
Quan marxàvem tots quatre m’ha preguntat que em passava. Li he dit que no era el lloc ni el moment, que si volia un altre dia en fred i amb una cervesa en podíem parlar. Ha anat insistint, collant i picant fins que no he pogut més.
Li he dit tot el que pensava. Ha marxat ofès com si a sobre els culpables fòssim nosaltres. A l’entrar al cotxe he tornat a disculpar-me amb el cap. M’ha donat la raó.
Mentre tornàvem, parlant de fotos, viatges i de la cervesa que faríem a l’arribar m’ha trucat en Joanot de Ca l’Andreu. Divendres ens hem de veure. I és que hi ha olors que són premonitòries.
Sempre s'ha de tenir en molta consideració les llengües i les idees vinguin d'on vinguin, com a mínim de les primeres perquè ajuden a una comunicació mínima i de les segones perquè se n'aprofitin els grans pensadors i els no tant grans. Fins i tot els petits.
La vida del xulo piscines, com la de tothom, les té aquestes coses, pujo, baixo, tombo i giro. Fet i fet és com la mateixa feina: d'abril a setembre no dono a l'abast i la resta de l'any em ben foto de fàstic per què la gent teniu aquest mal costum de només banyar-vos a l'estiu, obviant que hi ha persones que necessitem de les vostres capbussades per viure.
