M'he passat més d'una hora preparant el pressupost, calculant una a una les peces que calien per fer la instal·lació, sis colzes de cinquanta de noranta graus, quatre de quaranta-cinc, una te reduïda... He buscat els productes que més s'adeien amb la piscina tenint en compte l'espai reduït que tindré si s'hi avenen. Hi he afegit també la renovació de la part elèctrica. Les coses s'han de fer bé.
L'he imprès amb el paper bo, el que duu imprès el logo de l'empresa, l'he posat en una carpeta i hi he afegit els catàlegs corresponents de cada producte. Com que el client, el propietari d'una botiga de congelats, té pressa li he dut a la botiga.
M'ha rebut en un racó de l'establiment on s'hi està força bé. Se m'acut pensar que amb tots els congeladors no deuen fer servir aire condicionat. Es mira el pressupost amb pressa i passa directament al preu. Fa una ganyota.
- I això, no m'ho podries arreglar una mica?
Surto de la botiga emprenyat i just a la porta se m'acut de tornar a entrar a comprar alguna cosa. Podria carregar dotzena i mitja de gambes, mitja dotzena de llagostins i escamarlans, un parell de boques, un altre de nècores i mig kilo de cloïsses. De postres un pot de Häagen Dazz de nous de macadàmia i per tenir-ho un parell de bosses de verdura congelada. I un cop a la caixa quan em doni el compte fer-li una ganyota i dir-li:
- I això, no m'ho podries arreglar una mica?
Llàstima que no gosi...
Preu
Surant a l'aigua hi ha fulles seques de plataner. Tot sovint, també, hi cauen arnes que en un últim intent creen el centre de minúscules ones concèntriques que se n'allunyen.
A la tanca de la via hi creix un esbarzer curull de mores que ja són madures i negres. L'altra planta enfiladissa no la conec, fa un fruit botarut, hores d'ara de color verd i de la mida d'una pera.
Al filat del telèfon hi ha sis orenetes que s'esperen i potser s'apleguen i a la riera prop del pont de la Verge un bernat. M'ha fet il•lusió veure'l després de tants dies.
No sé per què però tot d'un plegat he tingut una forta sensació de tardor.
Rèplica
- Quico!
- Què?
- Quin número va després del tretze?
- Un moment eh!
Veig com es concentra i compta fluixet: un, dos, tres... De cop amb la il·lusió d’haver-hi arribat crida:
- Catorze!
- Agafa un cagarro i esmorza!
Se’m mira amb cara de sorpresa, de ràbia, de cop baix i d’orgull ferit. S’espera uns segons i diu:
- Xolri?
- Diga’m Quico
- Quin número va després del tretze?
- Mmm... no sé... deixa’m pensar... el catorze!
- Agafa un cagarro i esmorza i nedes amb la caca dins de l’aigua i t’ofegues i te mores.
diumenge, agost 29, 2010
Qui som?
Indignades pel tracte rebut
el consell de les mosques
va fer fora l'home granota
que, mentre marxava indiferent,
anava perpetrant el seu
particular genocidi.
Mentre afegia un contacte al Facebook la paraula de verificació ha estat off frogman. He agafat el llapis i n'ha sortit això.
dimecres, agost 25, 2010
Falàfel
El primer cop que vaig menjar un falàfel devia tenir setze o disset anys i va ser a la terrassa del bar que hi havia a la cantonada del carrer de Colom amb la plaça Reial. Recordo la màquina de fer les croquetes i com les feien just en el moment, aquell gust especiat, aquella textura cruixent i aquell picant que va fer que a partir de llavors el demanés con poco picante. Després vaig gosar tastar el shawarma de xai, el de vedella... Recordo haver vist, encara que no n’estic segur de si era en aquest mateix establiment, com clavaven els talls de carn vermella en una brotxeta gegant que després col·locaven a aquella mena de grill vertical que girava mentre coïa la carn de fora cap endins. Recordo com el noi que tallava la peça a ganivet aturava el rull quan algú li demanava la carn torradeta.
Molts dies quan baixàvem al gòtic hi havia el dubte si menjar un falàfel o les pizzes plegades de Can Conesa.
A Torroella molt a prop de casa hi ha un pub on hi fan Döner Kebab, a Cardedeu també. I m’han fet avorrir els falafels i els shawarmes. Ara la carn és congalada i té un color sospitòs, sobretot el que representa que és vedella, de xai ja no n’hi ha i l'alternativa és el pollastre. Les croquetes venen fetes i també són congelades i els enrotllats amb pita son supercomprimits, desfan les croquetes i les verdures tallades petites estan sucades amb massa salsa, tots tenen el mateix gust i amb prou feina te’ls pots acabar. A sobre te'ls emboliquen amb paper d'alumini que fa que tot plegat a dins s'acabi de coure i quedi tou. Un desastre! Potser compleixen totes les normatives però han perdut tota la gràcia.
Algú sap si queda algun lloc on se’n pugui menjar de veritat?
dissabte, agost 21, 2010
Recompte
Fa uns quants anys fèiem un programa de ràdio. M’agradava. De fet, en vaig aprendre moltes coses dels companys i companyes i algunes d'insignes personatges:
Del redactor jefe de l’ABC, que no tenien previst fer l’edició catalana del diari com, llavors, havia fet El Periodico. Oye! que aquí hay un pringao que pregunta si vamos a hacer una edición en catalán. Va sonar en directe.
De la cap de premsa de la Casa del Rei, que no confirmaven ni desmentien si la Infanta Cristina aniria a viure a Can Barrau.
D’en Toni Soler, que no era possible fer un programa de sàtira política a Catalunya perquè ningú no sabia, posem per cas, qui era el conseller d’agricultura de la Generalitat... que va en serio, que ho tenim gravat!
I d’en Carles Cuní, que s’havia de parlar a un pam del micròfon i que un cop descomptats els que no escoltaven mai la ràdio, els que escoltaven l’ona mitja i els que escoltaven les altres emissores d’FM, a tot estirar podíem tenir una audiència d’entre quinze i vint persones. Ho vam voler comprovar i aquell dissabte vam demanar a tothom que estava escoltant que truquessin a l'emissora. Crec recordar que vam passar de cinquanta.
I això a què ve? Doncs que amb l’últim post i veient el comptador de visites les coses no quadren i proposo un experiment que ja va fer en Zinc fa temps.
Encara que sigueu anònims, quantes i quants en sou a l’altra banda?
dijous, agost 19, 2010
Temps
És tard i provo d'engegar aquell mecanisme automàtic que em feia omplir dies i pagines, però no l'acabo de trobar. Costa molt mantenir el ritme d'abans, sé que el fet de treballar també hi fa. A algú li deia dies enrere que és molt difícil mantenir les aficions quan no es té massa temps o quan del poc que se'n disposa cal bàsicament per reposar.
El més fotut de tot plegat és que em sap greu no poder penjar amb l'assiduïtat que ho feia, em fa l'efecte que m'estic perdent alguna cosa que m'agradava molt.
Aviat tornaran la tardor i l'hivern i com cada any la feina baixarà, llavors ja veurem que passa.
dimarts, agost 17, 2010
Entre les rajoles vermelles dels graons que baixen al jardí hi creix un romaní. Al costat, del pi de tronc amplíssim uns regalims abundants vessen d'una branca força ampla que va ser podada sense gaires miraments. És una hemorràgia seca i blanquinosa que desprèn una olor que em fa pensar en ambientador de cotxe.
Quan surto veig tres dones que escombren la vorera, deu ser el dia que toca?
M'haig d'aturar. Una bèstia verda d'ales transparents vola al voltant del meu cap i em posa nerviós.
Mes enllà, al camp hi ha una senyera per terra que va volar d'un pal amb la ventada. Era part de la decoració de la festa major. Se m'acut metaforitzar la imatge.
Mes enllà, al camp hi ha una senyera per terra que va volar d'un pal amb la ventada. Era part de la decoració de la festa major. Se m'acut metaforitzar la imatge.
Un vell pixa mig amagat a la soca d'un arbre i un home assegut resa a la Verge Florida de sota del pont.
Més tard plourà.
dimecres, agost 11, 2010
Sembla que després de tot, la Maria i en Josep ho han mig arreglat. L’altre dia a la casa ja hi eren tots dos.
Van fer-me passar a prendre alguna cosa i no vaig poder dir que no. Vam parlar de la casa, que finalment ella s’ha venut, de la piscina, de viure a poble o de viure a ciutat.
És curiós com canvien els punts de vista: En Josep pensa que és massa poble, massa petit i el trasllat a Mataró, que és on aniran a viure, li agrada força. A mi en canvi, acostumat a Tiana o a Torroella, Cardedeu se’m fa gros i amb massa trànsit i semàfors. Això sí, s'hi cacen força llamps.
