
I és que s’ha de tenir mala llet per fotre’m la galleda de ciment per sobre i després arrebossar-me amb trencadís…
Cony tu! Que el ciment crema...i a sobre el cabronàs anava dient:
Hòstia que guapo m’ha quedat!
Encara va tenir sort de que el tramvia fes la feina ràpida i de sobte, que si l’arribo a enxampar jo ja hauria patit prou el mal parit.
Una altra aportació als Relats Conjunts. Perquè hi ha mals costums que no s'han de perdre.