Relats Conjunts

Sota el cirerer florit t’espero, no per res, però s’hi està bé i fresc i la remor de l’aigua del rierol em relaxa i fa que els meus pensaments volin enllà en un somieg tranquil.

I et recordo asseguda a la vora de la font, mentre de lluny la veu del muetzí ens cridava a les oracions i jo infidel pensava més en tu que en el creador i frisava per tornar al teu costat i tornar a sentir la teva veu xiuxiuejant-me paraules dolces a cau d’orella.

Com l’altra nit que vaig enfilar-me al teu balcó i ensibornant al guarda del teu senyor vaig accedir a la teva alcova i eres allà nua sobre el llit esperant la meva arribada i vaig contemplar el teu cos generós i m’hi vaig acostar per sentir aquella escalfor.

Tu amb els ulls tancats feies veure que dormies i la respiració suau feia pujar i baixar el teu pit que vaig gosar tocar...

- Perdoni senyor?... Senyor?... Senyor! Li fa res que jo i els meus amics fem una barbacoa aquí a la vora del rierol?

Una altra aportació als Relats Conjunts. Perquè hi ha mals costums que no s'han de perdre.

Temps mort

Hi ha dies que trobes un rat penat surant a l'aigua, d'altres que veus com els pardals piquen el cor de la poma que els has deixat al terrat i, fins i tot, veus la dansa d'aparellament de les tórtores a la barana.

Hi ha dies que hauries de sortir però no pots i t'has de quedar veient com la veïna estén llençols de color carabassa tot i que no es dijous. I mentre esperes que acabin d'arreglar les plaques i els sents xiular descobreixes mig per casualitat un grup que t'agrada i és llavors quan decideixes que ha arribat l'hora de descansar i d'agafar-te un temps mort que ja hauries d'haver fet.

I penges la cançó que s'escau al moment sabent que tard o aviat, quan sigui l'hora o quan l'àrbitre ho decideixi, t'hi tornaràs a posar.

Fins ara.