El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró.: març 2010

Sota el cirerer florit t’espero, no per res, però s’hi està bé i fresc i la remor de l’aigua del rierol em relaxa i fa que els meus pensaments volin enllà en un somieg tranquil.

I et recordo asseguda a la vora de la font, mentre de lluny la veu del muetzí ens cridava a les oracions i jo infidel pensava més en tu que en el creador i frisava per tornar al teu costat i tornar a sentir la teva veu xiuxiuejant-me paraules dolces a cau d’orella.

Com l’altra nit que vaig enfilar-me al teu balcó i ensibornant al guarda del teu senyor vaig accedir a la teva alcova i eres allà nua sobre el llit esperant la meva arribada i vaig contemplar el teu cos generós i m’hi vaig acostar per sentir aquella escalfor.

Tu amb els ulls tancats feies veure que dormies i la respiració suau feia pujar i baixar el teu pit que vaig gosar tocar...

- Perdoni senyor?... Senyor?... Senyor! Li fa res que jo i els meus amics fem una barbacoa aquí a la vora del rierol?

Una altra aportació als Relats Conjunts. Perquè hi ha mals costums que no s'han de perdre.

dissabte, març 13, 2010

Hi ha dies que trobes un rat penat surant a l'aigua, d'altres que veus com els pardals piquen el cor de la poma que els has deixat al terrat i, fins i tot, veus la dansa d'aparellament de les tórtores a la barana.

Hi ha dies que hauries de sortir però no pots i t'has de quedar veient com la veïna estén llençols de color carabassa tot i que no es dijous. I mentre esperes que acabin d'arreglar les plaques i els sents xiular descobreixes mig per casualitat un grup que t'agrada i és llavors quan decideixes que ha arribat l'hora de descansar i d'agafar-te un temps mort que ja hauries d'haver fet.

I penges la cançó que s'escau al moment sabent que tard o aviat, quan sigui l'hora o quan l'àrbitre ho decideixi, t'hi tornaràs a posar.

Fins ara.