dijous, 25 de febrer del 2010

capuccino


Es desperta de bon matí i immediatament se n’adona que no serà un bon dia, li fa mal tot. Deu estar covant alguna cosa. Es vesteix amb desgana, amb la mateixa roba del dia anterior, ja es canviarà un cop dutxat. Puja la persiana i a la cuina posa el got de llet al microones a baixa potència per tenir temps d'anar al bany.

Es mira al mirall i decideix que fa mala cara i quan abaixa la mirada per obrir l’aixeta de la pica en un costat hi veu dos cabells entortolligats. Un de vermell i l’altre negre.

Assegut a la taula mentre remena un capuccino descafeïnat de sobre i es prepara un paracetamol pensa que tot plegat està força bé.

dimecres, 24 de febrer del 2010

Carrerer


Baixo a peu per Torrent de l’Olla, he hagut de deixar el cotxe molt lluny d’on vaig. Se m’acosta un home.

- Perdone, la Calle de “Jomer”?
- Jomer?, que dic jo.
- Sí, como el Simpson, que diu l’home

Baixo per Torrent de l’Olla, he hagut de deixar el cotxe molt lluny però ric jo solet com si no hi fos tot.

dimarts, 23 de febrer del 2010

riu


Prop del riu on ens banyàvem hi ha unes escales que duen a la porta on hi ha clavada una nota generosa i massa explicita per estar tant a la vista. A dins hi ha un passadís curt amb dues portes a mà esquerra i una altra al fons.

A l’habitació hi ha un llit desfet i un armari que té clavada una foto de desamor.

Al menjador hi ha una ampolla de vi, peix fregit, una barreta d’encens, una conxorxa i un matalàs a terra. A la paret en Quino.

Prop de la platja on dormíem, ens van despertar amb música i olor de cafè.

dilluns, 22 de febrer del 2010

El bar dels Si no fos


Hem quedat al bar i a l’entrar se m’han entelat les ulleres. És ple de gent, gairebé totes les taules estan ocupades, la barra també. Tu prens cervesa i jo em demano un gin tònic. A la taula del costat un grup de noies juguen a beure i al noi de les rastes li cau el llibret de paper de fumar. La música m’agrada, The Cure, U2, Los Lobos, Elvis, Bruce... Seiem i parlem de tot i de res mentre passa l’estona

Si no fos perquè tu i jo podríem ser els pares de les criatures i perquè el meu gin tònic era de Sapphire tot semblaria que ahir al sortir de casa havia tirat vint anys enrere.

dissabte, 20 de febrer del 2010

du du du du du du dudu


llavors escoltes una cançó i decideixes que en faràs un post abans però t'atures al forn i compres quatre bunyols i en arribar a casa els amagues. Com que plou penses que ja és hora de sortir a sopar a fora i quan tornis els trauràs així de sorpresa.

Puges a l'ordinador i busques la cançó i l'escoltes dues vegades... no, tres i trobes que amb la pluja i el repic que se sent a la teulada s'hi avé i al final de la tercera acabes fent:

Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du

divendres, 19 de febrer del 2010

Amics


Avui a la tarda a la televisió parlaven de l’amistat entre dones i homes i, en una lectura que personalment m’ha semblat simplista, argumentaven tan homes com dones que era difícil de mantenir i argüien pel fracàs d’aquesta amistat raons d’atracció sexual o de posicions de superioritat entre d’altres.

Els amics i amigues són escassos, apareixen i desapareixen de la nostra vida amb els anys pel simple viure. Aquestes desaparicions no sempre són traumàtiques, senzillament es converteixen en un “a veure quin dia quedem per sopar” que cada cop es fa més llarg fins que acabem convertint l’amistat en un objecte desat entre les pàgines d’un llibre que procurem rellegir de tant en tant.

Però hi ha un grupet, molt petit, que és manté. I que tot i que podem passar temporades més o menys llargues sense veure’ns sempre procurem acabar retrobant-nos.
Quan tenia quinze anys vaig conèixer una noia que duia una camisa de dormir i m’agrada pensar que l’amiga més antiga que tinc és precisament això, una amiga.

dijous, 18 de febrer del 2010

Busco feina


Fins ara que no sabíem on aniríem a parar només enviava currículums a ofertes molt especials, bàsicament pel sou. Ara que ja estem instal·lats m’he posat a buscar feina de forma seriosa o potser podria dir massiva, és a dir enviant més sol·licituds i sent menys selectiu. En cap cas n’he obtingut una resposta, ni positiva ni negativa. Les coses estan complicades i quan t’afegeixes a una oferta ja hi ha, pel cap baix, trenta o quaranta candidats més i això amb sort, que de vegades superen el centenar o més!

En els processos de selecció de personal tothom parla de cuidar les formes, de fer un c.v correcte, del vestir correctament, de la gestualitat per mostrar seguretat, en fi de tot un seguit de condicions que el sol·licitant o sia jo mateix o un altre hem de seguir per poder optar a la feina. Ningú però, no parla d’un mínim d’educació que podrien tenir les empreses que busquen gent i més en aquests moments tan difícils pels que busquem feina.

Costaria molt poc enviar un mail que ja estigués preparat on després d’agrair-te el currículum et diguessin que t’han descartat per no ajustar-te al perfil i et mentissin explicant-te que per a properes seleccions et tindrien en compte.

dimecres, 17 de febrer del 2010


t'acotxo, et dic bona nit i t'acarono
quan sóc a punt de marxar
t'abraces a la meva ma
per què no deixi la teva galta

dimarts, 16 de febrer del 2010

Tu


- Tu ets una casa,
tu ets una muntanya,
tu ets fins després de l'espai de gran.

-...

- Et vull fer una abraçada fluixeta.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Relats Conjunts


- És el passat el que mires, seia al porxo al costat del seu pare observant la nit - segurament fa milions d'anys, quan la llum d'una d'aquestes estrelles va sortir cap aquí, en algun planeta proper algú mirava cap al nostre sol i pensava el mateix que tu i jo parlem ara.

Va tancar els ulls i va provar de visualitzar com serien els éssers de l'altra banda de l'espai-temps i en imaginar que només tindrien dos ulls en comptes dels seus set va somriure.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

dissabte, 13 de febrer del 2010

proximitat


Fa tant fred que costa treure les mans de les butxaques, quan intento fer fotografies, del fred i el vent se’m queden seques i arrugades i no puc mantenir-les estables sense tremolar. A més l’aigua que aixeca la tramuntana em mulla l’objectiu.

He vist cigonyes i fredelugues i un corb marí que provava de volar a contravent, anava tant lent que semblava que jugava, que ho feia expressament.

Ahir vaig tornar per fer quatre gestions i mentre feia temps vaig confirmar el que ja sospitava: la culpa la té la distància, el cel està tant a prop que pesa i m’atabala, em costa d’acostumar-m’hi. Sort que almenys la neu també és més propera.

dijous, 11 de febrer del 2010

dilluns, 8 de febrer del 2010

Punt i seguit


Gris i plou a les finestres tapiades de flors de plàstic d’un sol dia.
A sota d’aixoplucs de colors apagats hi ha sentiments i companyies, abraçades i mirades, adéus.

En l’absència un record, mentre pedra a pedra es posa un punt i seguit. Malgrat tot s’acabi, avui és dilluns i s’ha de continuar, hi ha un nadó que plora.

Quimi Portet


Dissabte mentre els nebots ja dormien i la família queia a trossos pels sofàs de casa me'n vaig anar de concert a veure en Quimi Portet.

Tret de quan tocava amb l'Último de la fila aquest era el meu primer concert d'ell en solitari i ara em sap greu haver-me esperat fins tan tard a haver-ho fet. I és que quan un músic en sap i té ofici es nota i tot i que no conec tot el seu repertori les seves cançons em van enganxar de seguida a més hi va ajudar la conya, entre sarcàstica i irònica, que va portar amb el públic aristòcrata i intel·lectual entre cançó molt bonica i cançó molt bonica.

Tot plegat que al cap de tres horetes vaig tornar cap a casa content amb dues Cerveses del Montseny (varietat malta) i un bon concert per recordar i repetir.

dijous, 4 de febrer del 2010


mireu si en som de roïns
que sense saber el com
ja exigim el perquè
i inventem excuses
de falses presses
per negar un ajut,
d'altra banda tan fàcil,
que fa vergonya

dimecres, 3 de febrer del 2010

Els deu passos


Pas 1: Nuu com vas arribar al món et posa’t d’esquena a la paret de tal manera que els talons hi toquin.

Pas 2: Sense desenganxar l’esquena de la paret abaixa el cap i mira avall.

Pas 3: Si no te la veus preocupa’t (Si ets una noia no cal que et preocupis).

Pas 4: Si no et veus els peus preocupa’t molt.

Pas 5: Ves a la metgessa i després d’explicar-li els quatre passos anteriors demana-li com fer-ho per perdre pes.

Pas 6: Fes cas del que et digui.

Pas 7: Al cap de dos mesos i mig i tenint en compte que de per mig hi ha hagut àpats nadalencs comprova que has perdut nou quilos.

Pas 8: Repeteix el Pas 1.

Pas 9: Repeteix el Pas 2.

Pas 10: Comprova que ja et veus els peus, alegra-te’n i comparteix la teva alegria.

Hola em dic Jordi, estic de règim i tinc gana.

dimarts, 2 de febrer del 2010

àngel


Les ales esteses de l’àngel no hi fan res, és mort. Té els pulmons de pedra i el cap també. En queda un esquelet metàl·lic rovellat, de plomes com llances. A sota un gat rosega un tros de pa i un gos vell no gosa acostar-s’hi.

El camí comença costerut i enfangat i entre els arbres diferents s’escolen raigs de sol que il·luminen falgueres, bolets tardans i molses. Plantes noves per nous entorns, corbes noves de paisatges per descobrir.

Les botes pesen carregades de fang, hi ha tolls amb petjades de bèsties per conèixer, com la cotxa fumada que es posa a la barana de la terrassa. Quan s’acaba la pujada, un cop passat el dipòsit d’aigua, hi ha un estany tancat i una muntanya al fons.

No gaire lluny, més avall, se senten cridòries de nens.