He trencat les ulleres. Van caure planes a terra i es van trencar els dos vidres. A l’òptica on acostumo a anar encara van amb fitxes de paper. La meva ja en té unes quantes de grapades.
- Podries aprofitar per graduar-te, em diu el noi de sempre.
- No fa gaire que em vaig graduar, ell s’ho mira.
- Del dos mil tres, em diu.- i les ulleres te les vaig vendre jo.
Pujo al pis de dalt, hi ha moltes bombetes, des d’on m’assec en compto sense moure’m quaranta-una més els tres llums de sobretaula. Malgrat la cosa excessiva penso que a una òptica és important veure-s’hi bé. Coses del màrqueting.
Sense fer-me esperar gaire la noia que hi ha darrera el taulell em fa passar a una habitació i passo per dues màquines. A la primera s’hi veu una petita imatge d’una carretera en perspectiva, al fons hi ha un globus de colors. A la segona la noia m’adverteix que sentiré una mica d’aire. Col·loco el cap i em bufen els ulls. Després m’obre la fitxa a l’ordinador.
M’espero a que m’atengui l’oftalmòleg. Compto sofàs, i miro la gent com fa cara d'esperar-se.
- Sr. Casanovas?. M’aixeco i entro. El metge és un home que s’acosta a la seixantena. Diria que el mateix de fa sis anys. Em fa passar i després de deixar la bossa sobre una cadira m’assec a la butaca. M’acosta a la cara aquell aparell enorme amb dos forats i em força el cap per què posi el front de manera correcta.
- Miri les lletres del fons, les pot llegir?. Puc fer-ho sense problemes. Canvia el vidre.
- Millor així o abans?. M’encanta. M’agradaria mentir per fer-ho durar, però faig el cagadubtes.
- Pot tornar enrere? Recordo quan era petit i allà mateix em posaven unes ulleres que m’ajustaven i anaven posant i traient vidres de forma manual. Llavors ja m'agradava.
Fem els dos ulls. Estic igual que fa sis anys però hauria de començar a vigilar i fer les revisions més sovint.
- A la seva edat poden començar a sortir problemes de vista cansada o de pressió ocular que per cert, té perfecte.
Què vol dir a la meva edat?!
